L’experiència que vivim aquests dies ens ajuda a entendre com vivien, en altres èpoques, això que en diem la Quaresma. Sovint, en les pestes i malalties desconegudes dels temps passats, la gent havia de passar la quarantena, un període de quaranta dies d’aïllament, confinats, per evitar el perill de fer córrer el contagi. Els qui viatjaven no podien ser acceptats al nou país sense haver passat abans la quarantena.

Què té, el número quaranta, que no tinguin els altres? Durant molts segles era com una xifra màgica: era l’esperança mitjana de vida de la gent. Això ens costa d’entendre als nostres països, on l’esperança de vida ja passa dels 80 anys! Així que cada cop que sortia el número quaranta (40 dies, 40 anys…), la gent ho entenia com si diguessin «tota una vida».

Per als cristians, comprendre el que significa la festa de Pasqua necessita quaranta dies de reflexionar-hi, tota una vida. Tota la vida ens preparem per a la Pasqua, just perquè la Pasqua és «el pas» (això és el que vol dir, en hebreu) entre aquesta vida i una de nova, diferent.

Com serà, aquesta vida diferent? No en tenim ni idea. Tan sols en podem parlar amb imatges poètiques. Per exemple, els jueus deien que era com passar de ser esclaus a ser lliures, ni que haguessin de travessar el mar. Impossible? No hi ha res d’impossible per a qui pot confiar. Els cristians diuen que és com passar de mort a vida, com posar-se dempeus després de ser abatut, mort i vençut.

És com plantar cara a l’epidèmia del coronavirus, amb humor i ganes d’ajudar, com fan els metges i infermers, sense deixar-se portar per la por.

És com estimar i confiar en els fills i filles, com fan els pares, encara que moltes vegades no es vegi el fruit d’aquest amor i confiança.

És com dedicar la vida a ajudar el jovent a créixer, com fan educadors i educadores, sense desanimar-se pels resultats immediats, confiant en el futur i en la bona llavor sembrada.

És com tu quan no et desanimes i tornes a recuperar ànim i t’esforces per tirar endavant, malgrat tot…

Això sí, aquesta actitud s’ha de mantenir durant tota una Quaresma, una quarantena, o sigui… tota una vida! Tot és possible per a qui confia.