La Rosa fou elegida en el seu dia per ser presidenta del Moviment de Centres d’Esplai Cristians (MCEC). Foren els anys més intensos del nostre treball conjunt: cursos de monitors, visites a centres d’esplai, a colònies i campaments, acompanyament de centres que volien créixer més i més en la fe. Foren uns anys apassionants, plens d’activitats de missió, d’apostolat. En un moment determinat, el qui havia estat fins aleshores consiliari diocesà del MCEC va cloure el període de temps per al qual havia estat nomenat, i la Rosa, després de considerar diferents opcions, va demanar-me si volia fer aquest “viatge” amb ella. No ho vaig dubtar: un sí rotund. Als pocs mesos, la Rosa fou nomenada delegada diocesana de joventut (càrrec des del qual serviria l’Església fins a la seva mort). Vam riure molt, i ella mateixa em va ajudar a encaixar i acceptar una realitat que se’m feia nova, el fet d’exercir el servei que l’Església de Barcelona em demanava, però amb uns paràmetres del tot diferents. No sempre em va ser fàcil, però sempre vaig poder comptar amb el seu suport, consell, ajut i, quan calia, també consol.
La Rosa sempre va saber tenir cura dels seus. Mai va descuidar la seva família de sang: en Joan i la Montserrat —els pares—, el seu germà Antoni… tietes, cosines i cosins… I tampoc aquella altra família que som l’Església. Si ens veia preocupats o neguitosos, ràpidament ens convidava a fer un cafè, a fer un volt, o a asseure’ns en alguna capella i en silenci pregar junts. Tenir-nos a totes i a tots ben presents en la seva rica i intensa vida de pregària era una de les moltes maneres que tenia de cuidar-nos… Un punt de llibre dedicat, un petit obsequi, un recordar-me constantment que no sols havíem de fer goig per dintre, també per fora, i que no podíem anar de qualsevol manera a les reunions, visites… Era una dona de molt bon gust en allò que és espiritual de la persona i la seva formació, tanmateix calia aquest bon gust discret en les formes i el vestir, de tal finor que, lluny de cridar l’atenció, et feia passar correctament desapercebut.
