L’estiu a Andalusia, i especialment a Còrdova i a Sevilla, amb les altes temperatures, esdevé un repte de supervivència. I com s’aprofita l’època estiuenca? Viatjant, cercant llocs més confortables; revisant tasques i qüestions pendents a la nostra família, a la feina, a la vida personal; projectant futurs, no en forma de somnis, sinó de realitats possibles.

Hi ha dos ingredients importants: primer, la lectura, i en segon lloc, les “trobades”. L’estiu ens permet llegir els llibres que tenim pendents, sobretot els que ens reflecteixen la història de la humanitat perquè aprenguem les seves lliçons més urgents i tantes biografies de vides interessants, incloses les dels sants.

Dels sants canonitzats, les imatges dels quals trobem als altars, i les d’aquells altres sants que el papa Francesc anomena “sants de la porta del costat”, gent corrent, el testimoni dels quals esdevé aroma de bé per a la societat del nostre temps.

Per cert, fa uns dies el Papa ens va sorprendre amb un nou fotograma de Déu, que derroca murs, vells clixés, prejudicis falsos. Ho fa en una carta que ha enviat al seu nou prefecte del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, el bisbe argentí Víctor Manuel Fernández.

Li explica que la seva tasca és “custodiar l’ensenyament que brolla de la fe, però no com a enemics que assenyalen i condemnen. Ens cal un pensament que sàpiga presentar de manera convicent un Déu que estima, que perdona, que salva, que allibera, que promou les persones i les convoca al servei fratern”.

El nou prefecte per a la Doctrina de la Fe es presenta al seu compte de Twitter com a “bisbe teòleg i poeta”. El Papa ha apreciat la seva manera de treballar, “optimista i discreta”. Diuen d’ell que escriu cada nit una hora i també tot el dissabte al matí.

Com a resultat té més de 300 publicacions sobre teologia, espiritualitat o exegesi bíblica. A les fotos mostra una imatge serena. Tot un fitxatge de Francesc per a nous camps teològics, amarats d’esperances infinites!