Els quatre evangelis canònics són atribuïts a Mateu, Marc, Lluc i Joan. Donat que els textos són anònims, com podem saber que aquests n’eren els autors? Qui eren i què en sabem?

Comencem per Marc, autor de l’evangeli més breu i antic.

El llibre dels Fets ens parla de Joan Marc: fill de Maria, dona líder d’una comunitat de creients de Jerusalem. A casa seva s’aplegaven els fidels i allí va anar Sant Pere després de ser alliberat de la presó (Fets 12,12). Joan és el nom hebreu, Marc és el nom romà (com sant Pau, va adquirir la ciutadania).

Marc era nebot de Bernabé, company de Pau. Fets 13,13 diu que va acompanyar-los en el seu primer viatge, però després de Xipre els va deixar. En el segon viatge, quan Bernabé proposa convidar Marc, Pau s’hi nega perquè els ha deixat plantats abans (Fets 15,35-37). La tibantor entre tots dos és tan forta que trenquen i mai més tornaran a treballar junts. Marc és el motiu del conflicte.

Amb tot, anys més tard, Marc acompanyarà Pau en els seus viatges, com veiem en algunes cartes (Col 4,10). La ferida està curada i Marc i serà valorat com a gran col·laborador.

La tradició, recollida per Eusebi de Cesarea a la seva Història de l’Església, explica que, més endavant, Marc acompanyaria Pere en la seva missió (1Pere 5,13). D’ell va escoltar els dits i fets de Jesús i a partir d’aquí va redactar el seu evangeli, dirigit a les comunitats gentils. Per això subratlla l’aspecte universal del missatge de Jesús i, quan inclou expressions hebrees, les tradueix: effatà, talita kum, eli eli lamà sabactaní…

Podem concloure que Marc va ser un fidel seguidor de Jesús i dels apòstols, missioner i evangelitzador que va posar el seu talent al servei de la paraula de Déu.