El paper de les xarxes socials en els esdeveniments populistes —el més clamorós de tots, la invasió del Capitoli a Washington— ens obliga a un examen de consciència als qui impulsem una presència de l’Evangeli en aquest entorn tecnocultural. Creiem sincerament que la pau i la misericòrdia de Crist haurien de ser anunciades en tot ambient humà, i l’ecosistema digital ho és.

Quines característiques, però, tenen les xarxes socials, que magnifiquen tant els elements emotius i irracionals de la societat?

Poden ser comparades amb les places de mercats i socs a totes les poblacions del món, on les mentides i els rumors corren de boca en boca sense filtre ni anàlisi. Com més escabellades, més difoses, només que a escala mundial i de manera instantània. I es tornen incendiaris si fan créixer els ressentiments, prejudicis i rancúnies que nien en molts cors, tan profunds en les persones que pateixen injustícies, desencisades amb els defectes del sistema i que tenen set de reivindicacions.

I encara una altra característica: els grups es reclouen en cercles tancats de continguts que convergeixen amb els seus propis pensaments; no reben més que el que ja coincideix amb els seus interessos i prioritats, la qual cosa genera bombolles autoreferents d’ideologies excloents, alienes al diàleg, el debat i la distància crítica que evitaria una radicalització cada vegada més gran.

L’Evangeli va en sentit contrari: anomena al pa, pa, i al vi, vi. Impulsa a veure la realitat d’allò diferent i a acollir-la sense enganys. A considerar els motius de l’altre. A bastir ponts i cercar el que ens uneix. A apreciar, i estimar!, els qui pensen diferent. Proposem i anunciem Crist en un to clar, nítid, però sense acritud ni retrets.

Davant dels populismes i la radicalització, la pau i la misericòrdia del Senyor són més necessàries que mai, especialment a les xarxes socials.

Leticia Soberón