Què és el que cal explicar? Molt sovint ens trobem amb persones que manifesten que caldria canviar els ritus, el llenguatge litúrgic, fer-lo més amè i adaptable als nostres dies; caldria suprimir coses, afegir-ne de més noves, que siguin atraients, cridaneres, etc. Podríem afirmar que pot semblar que tots els ritus litúrgics, el vocabulari que usem, entre altres coses, sembla més propi d’altres temps que dels actuals, on tot s’ha d’entendre, tocar, comprovar, tornar a comprovar… Però el cert és que el que caldria fer és explicar al poble de Déu els ritus i el llenguatge que usem. A vegades, quan hi ha celebracions amb una mica més de “complexitat” (com podria ser les celebracions de Setmana Santa, per posar un exemple), ens ve la temptació de dir: “Això ho traiem, això ho adaptem, això ho canviem… perquè la gent no ho entendrà.” Crec que això és menysvalorar el poble sant de Déu. Tenia un professor, gran eminent en la ciència litúrgica, que a classe ens deia: “La gent no és ximple.” I per experiència ho confirmo.

És llàstima que la riquesa dels ritus i de les paraules que emprem en la litúrgia quedi rebaixada, en lloc de poder explicar la mistagògia del que celebrem. Recordem, per exemple, les catequesis de sant Ciril de Jerusalem. Cal, repeteixo, explicar allò que fem, i veurem com la gent se sorprendrà gratament i els ajudarà en la seva vida espiritual. És clar que no cal fer-ho dins la celebració litúrgica, ja que no som en una aula d’estudi, sinó que estem celebrant els sants misteris, però sí que es poden organitzar catequesis litúrgiques a les parròquies, comunitats, etc. per tal que el poble de Déu creixi en el coneixement de la litúrgia i se la vegi, no com una enemiga o algú antipàtic, sinó com el que és: l’obra de Jesucrist, de la Redempció, i que ell ha donat a la seva Església perquè la celebri fins a la seva vinguda darrera, a la fi dels temps.

Animem-nos a fer aquest pas endavant, que és un pas senzill, i que és un enriquiment per als equips de litúrgia de les parròquies i comunitats, la finalitat dels quals és, no només afegir coses, sinó que es propiciï que el poble sant de Déu entri en el misteri de la presència de Déu en la litúrgia, per rebre la seva gràcia, per a glòria de Déu i santificació del poble cristià, i tendim cada dia més a la unió amb el Senyor.