El Museu de Lleida acull l’exposició Emili Pujol, un músic garriguenc de ressò internacional, que es pot veure a l’espai del Cor fins al proper 19 de gener. Comissariada per Maria Ribera, guitarrista i doctora en història de l’art, vol reivindicar la figura d’Emili Pujol, músic, pedagog, escriptor i compositor, i la seva vinculació amb Ponent, on va néixer i on va retornar després d’assolir un gran èxit internacional.

L’exposició mostra disset objectes originals, tots ells del Llegat Emili Pujol, que el músic va donar a la ciutat de Lleida i que formen part del fons de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Alguns d’aquests objectes estan dipositats fa anys al Museu de Lleida i una part d’ells es mostra en aquesta exposició.

Emili Pujol Vilarrubí va néixer el 7 d’abril del 1886 a la Granadella i va morir a Barcelona l’any 1980. Malgrat haver viscut i treballat a diferents punts d’Europa, no va perdre mai el contacte amb el seu lloc d’origen, fent estades al seu mas Janet de les Garrigues, oferint concerts a Lleida i, ja en plena maduresa, impartint cursos a Cervera i a Lleida.

La mostra es divideix en petits àmbits, que expliquen diferents moments vitals de Pujol. El primer incideix en la seva faceta com a musicòleg i pedagog i s’hi exposen algunes de les seves publicacions més destacades, com la Escuela razonada de la guitarra, que és la més coneguda, o la biografia que va escriure del seu mestre, Francesc Tàrrega.

La part central de la mostra està protagonitzada per tres dels instruments d’Emili Pujol, que expliquen la seva passió musical i el seu interès per estudiar-ne la història. Hi ha un llaüt-lira, acompanyat d’una fotografia que mostra Pujol, quan era un nen, tocant aquest instrument, en l’època que iniciava els seus estudis a l’Estudiantina de Barcelona. També s’exposa una viola de mà construïda a Anglaterra el 1937 per Arnold Dolmetsch, just la quarta que va construir aquest lutier, tal com ho indica l’etiqueta interior de l’instrument.

I la guitarra Torres, construïda a Sevilla el 1863 per Antonio de Torres, per encàrrec del guitarrista murcià Antonio Cano; en paraules del lutier Joan Pellisa, és “una de les millors guitarres que s’han construït mai”. Pujol la va comprar el 1912, quan tenia vint-i-sis anys, amb l’ajuda econòmica del seu pare i una beca de la Diputació de Lleida. Aquesta guitarra va ser l’instrument que Emili Pujol va tocar i va estimar més de tots els que va tenir.

En un altre àmbit de l’exposició es parla de la relació de Pujol amb músics catalans de renom internacional, com Felip Pedrell, Pau Casals o Conxita Badia. Emili Pujol es va casar dues vegades amb dones dedicades també a la música: la guitarrista Matilde Cuevas, a qui va conèixer a París i que tenia contactes amb el músic d’origen lleidatà Ricard Vinyes; i un cop va enviudar, amb la cantant portuguesa Maria Adelaide Robert.

A la mostra es reprodueix una pel·lícula inèdita de vuit minuts, formada per una altra de sencera i el fragment d’una segona, que contenen imatges de l’homenatge que va rebre Emili Pujol l’any 1967 al seu poble de la Granadella, i també del músic amb la seva segona esposa utilitzant una premsa d’oli que es trobava al mas Janet.

L’última part de l’exposició es dedica a la tasca pedagògica de Pujol que, juntament amb el seu reconeixement internacional, va ser motiu perquè rebés diversos homenatges i condecoracions, de les quals, a l’exposició, se’n mostren vuit exemples, alguns d’ells atorgats per institucions lleidatanes com la Paeria, la Diputació de Lleida o l’Orfeó Lleidatà. Amb motiu de la mostra, s’ha editat un llibret amb diversos textos.