Tots els amants de l’art tenen una cita a l’Associació Antic Gremi Revenedors, 1447, situada al Barri Gòtic barceloní, on poden contemplar, fins al proper 24 de maig, la magnífica exposició Joaquim Renart. De Ciutat Vella a l’Eixample. Constituïda per una vintena d’obres originals del dibuixant i decorador barceloní Joaquim Renart (1879-1961), formen part de la col·lecció de l’esmentada entitat gràcies a la donació del seu net Joan Proubasta Renart.
Es tracta de la segona mostra que l’Associació Antic Gremi Revenedors, 1447 dedica als dibuixos de Joaquim Renart. La primera es va organitzar l’any 2022 sota el títol Cròniques de Barcelona (1931-1939). “Mitjançant les seves il·lustracions, Renart construeix una detallada crònica gràfica de la vida quotidiana a la ciutat de Barcelona, on s’entrecreuen el vessant personal amb allò que incideix de ple en l’esfera pública”, afirma Francesc Sendil, president de l’associació.
Als 39 anys, arran de la signatura de l’armistici de la Primera Guerra Mundial (1918), Renart va començar a escriure un diari personal, que va portar amb constància i regularitat durant quaranta-tres anys, fins pocs dies abans de morir. La particularitat d’aquest diari és que és alhora una crònica literària i visual, perquè les anotacions escrites s’acompanyen amb dibuixos de traç precís i minuciós. Francesc Sendil comenta que “les cròniques de Renart són interessants i molt equànimes”.
“El sofà de casa l’avi” (1959).
Foto: Agustí Codinach.
“A l’associació tenim uns dos-cents dibuixos de Joaquim Renart, la qual cosa vol dir que encara podem organitzar-ne unes quantes més, d’exposicions. Renart era un artista d’allò més prolífic. Hi ha obres seves escampades per tot arreu. Des de fa un parell d’anys, estem duent a terme un recull exhaustiu del conjunt de les seves obres per tal de poder-les situar geogràficament”, informa el president.
El comissari de l’exposició, Josep Bracons, explica que “Joaquim Renart no dibuixa amb ambició artística, sinó per deixar constància d’unes observacions que considera rellevants. Molt sovint, la seva agudesa arriba força més enllà d’on arribaria la visió d’un fotògraf”.
I afegeix: “Renart té un punt de vista propi, que és el d’una persona de conviccions catalanistes i cristianes que se sent compromès amb la construcció d’un país modern, a la manera noucentista. Civisme, cultura, associacionisme i família són valors essencials per a Renart, que podem veure reflectits en els seus dibuixos i en les seves cròniques.”
La mostra retrata el trànsit de Ciutat Vella a l’Eixample experimentat pels barcelonins a finals del segle XIX i començaments del XX. El mateix trajecte que van fer Joaquim Renart i el seu entorn familiar, quan van traslladar la seva empresa al carrer de la Diputació, número 271. El taller d’imatgeria religiosa i la botiga d’objectes artístics Renart i Companyia eren “una referència fonamental a Barcelona pel que fa a l’art religiós”, assenyala Bracons.
“S’hi feien —recorda el comissari de l’exposició— projectes per a capelles privades i es restauraven imatges, com la Mare de Deu de Queralt. Renart i Companyia va ser un exponent cabdal en la modernització de l’art litúrgic en consonància amb els corrents que sorgien del Cercle Artístic de Sant Lluc, entitat de la qual Renart va ser president”.
Joaquim Renart va ser un personatge clau en l’associacionisme cultural barceloní de la primera meitat del segle XX. Tant Francesc Sendil com Josep Bracons opinen que cal reivindicar la seva figura i el seu extraordinari llegat: “Cal donar-lo a conèixer. És molt important remarcar el protagonisme de personatges ‘fora de focus’, com Renart, que a casa nostra, han estat, i són, essencials.”
Més informació: www.revenedors.cat.
