Les fotografies que el biblista Bonaventura Ubach (1879-1960) va fer a Síria, Iraq, el Sinaí i sobretot Palestina durant les primeres dècades del segle XX conformen el gruix de l’exposició “La mirada del biblista. Instants d’eternitat. El Pròxim Orient al fons fotogràfic del pare Ubach”, que es pot veure fins al proper 7 de gener a la capella de Santa Àgata del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). Està organitzada per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i l’abadia de Montserrat, amb el suport del MUHBA.
Compta amb una selecció de 76 imatges, de les millors i més representatives d’entre les més de 6.000 que va realitzar Ubach entre el 1922 i el 1951 en els seus viatges al Pròxim Orient. Unes imatges amb què Ubach, monjo de Montserrat, volia retenir sobre el paper un món bíblic que estava en vies de desaparició —sota l’avenç imparable de la modernitat i els conflictes que ja es forjaven a la regió— i que utilitzaria per il·lustrar l’ambiciosa Bíblia Grossa de Montserrat (28 volums, publicats entre el 1926 i el 1954, tres volums dedicats únicament a les imatges), un projecte col·lectiu que va dirigir i al qual va dedicar la seva vida.
Com explica el comissari de la mostra, l’arqueòleg Joan Eusebi Garcia Biosca, són objectiu de la càmera del pare Ubach paisatges, monuments i restes arqueològics, formes de vida com la dels beduïns, cerimònies i rituals, i comunitats cristianes i àrabs… fotografies que li permeten evocar escenes bíbliques. Per fer-ho s’acosta amb cura quasi etnogràfica a la població local i deixa sempre fora de focus les manifestacions de modernitat.
I si bé l’objecte central de l’exposició és la producció fotogràfica del pare Bonaventura Ubach, la mostra inclou diversos àmbits que amb altres documents i imatges glossa la figura i l’obra del monjo i contextualitza el moment en què, per una banda, s’engeguen diversos projectes de traducció dels evangelis al català i, de l’altra, s’inicien les exploracions científiques al Pròxim Orient des d’una mirada orientalista i biblista. L’exposició es tanca amb una petita mostra d’altres mirades fotogràfiques sobre la regió —des de comercials a periodístiques— coetànies de l’època del pare Ubach.
L’exposició compta amb un llibre catàleg i té continuïtat virtual a www.bibliotecademontserrat.cat/ubach, on es poden arribar a consultar 5.000 imatges restaurades digitalment del fons fotogràfic del Pare Ubach, fruit d’un projecte de recuperació i digitalització impulsat durant tres anys per l’abadia de Montserrat i l’IEMed. A més, es preveuen a Barcelona diversos diàlegs al voltant de l’exposició sobre aspectes contemporanis tant de l’exercici documental de la fotografia com sobre la convivència i el pes de la història en les realitats actuals al Pròxim Orient.
