Núria Feliu al Palau (Robert) és una proposta del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Palau Robert. Comissariada per Òscar Dalmau i amb guió de Julià Guillamón, compta també amb Fermí Puig (documentació), el despatx Llamazares Pomés Arquitectura (museografia) i el disseny gràfic de l’Estudi Duró. L’accés és lliure.

Núria Feliu (1941-2022) és una artista singular en la música catalana. Al marge dels cantautors, esdevé la intèrpret que faltava. No escriu música ni lletres, però s’associa amb poetes i compositors que fan textos i melodies expressament per a ella. En una època de forta influència de la cançó francesa, aposta pel repertori nord-americà: jazz, musicals i cançons de pel·lícules.

Toca tots els gèneres populars —del cuplet al bolero—, recorrent el país amunt i avall amb la seva orquestra. És rebel i emprenedora: fitxa per una discogràfica de Madrid amb la condició de continuar enregistrant en català i acaba creant la seva pròpia productora per poder editar els discos que vol. El seu nom s’associa a la reivindicació de la música viva, a la defensa de la llengua catalana, als moviments socials de barri i a la lluita antifranquista.

Durant molts anys “fer un Palau” va ser una fita en la carrera dels músics. El Palau de la Música Catalana era un lloc de comunió amb el públic, amb la cultura i el país. Per això l’exposició s’ha titulat Núria Feliu al Palau (Robert), que vol homenatjar la seva trajectòria i descobrir-la a les noves generacions.

“En aquesta exposició —ha afirmat Òscar Dalmau—reivindiquem la Feliu com a artista pionera, emprenedora, pop(ular), activista i moderna. Espero que agradi als seus fans de tota la vida i descobreixi la Feliu a les noves generacions, amb molt material audiovisual inèdit.”