Des del 2003, cada 10 de setembre, l’Associació Internacional per a la Prevenció del Suïcidi, en col·laboració amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), promou el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi. Cada any se suïciden prop de 700.000 persones i moltes més ho intenten. El lema per al trienni 2021-2023 és “Crear esperança a través de l’acció”.
Dins de les recomanacions de l’OMS per a la prevenció del suïcidi hi ha la de comptar amb un servei d’atenció telefònic específic. Per això, la Generalitat de Catalunya va posar en marxa, el 20 de juny del 2022, un servei especialitzat en l’atenció telefònica a través del 061.
Dos anys abans, l’agost del 2020, la Fundació Ajuda i Esperança, gràcies a un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona, va activar el Telèfon de Prevenció del Suïcidi, un servei d’atenció 24/7 confidencial i pioner a tot l’Estat. Pren la torxa de l’històric Telèfon de l’Esperança, que continua molt amatent a la gent que es troba sola. Al llarg dels primers dos anys, el telèfon 900 925 555 ha atès 12.870 trucades de persones amb conducta suïcida o amistats, familiars o persones del seu entorn, i ha intervingut activament en el rescat de 245 persones.
Pensant en els joves, des de fa un any també funciona el Xat de Suport Emocional per a Joves (679 33 33 63), que ja ha atès 672 converses, en la seva gran majoria noies (71,78%).
Com expliquen els experts, aquest servei d’escolta i d’atenció fa de contenció d’un malestar emocional que moltes vegades les persones no saben com, on ni amb qui expressar o canalitzar. D’una banda, ens cal desenvolupar aptituds socioemocionals per a la vida. De l’altra, tenir espais, moments i persones per expressar el nostre malestar. Expressar el malestar ajuda a guarir-lo, alhora que parlar del suïcidi fa que a poc a poc vagi deixant de ser un tabú.
“Si Déu, que és Pare, es compadeix dels pobres, la pobresa més gran és la malaltia, i la més difícil és la ventafocs de les malalties, la mental”, exposa Mn. Alfons Gea, rector de Sant Vicenç de Jonqueres, psicopedagog i terapeuta. Des de la seva experiència acompanyant en el dol, Gea explica que “quan la persona se sent acompanyada i desculpabilitzada, el 50% de la teràpia està feta. En realitat, no ha de ser gaire diferent de la tasca d’estimar. Quan estimes la persona, en guareixes les ferides i estàs al seu costat”.
