El meu record fet pregària en aquest vint-i-u de març és aBarcelona, a l’estimada Església de Barcelona que em va acollir amb tantaestimació com a bisbe auxiliar. Era l’inici d’un servei episcopal que segueixoagraint al Senyor per tantes oportunitats de trobar-me amb Ell i de verificarcom l’Esperit actua en la seva Església, en cadascun dels creients i en tantespersones de bona voluntat amb qui m’he trobat al llarg dels anys. Era tambél’inici d’una aventura, una espècie de pelegrinatge de confiança a través delqual havia de fer realitat les paraules de Jesús gravades en el meu lemaepiscopal «Vosaltres sou els meus amics» (Jn 15,14) i que constituïen un repteper a la meva entrega de pastor. Us porto al cor i en ell hi han quedatmemoritzades totes les experiències compartides i que van ser sempre unaveritable vivència d’Evangeli, de fraternitat eclesial i d’amistat.

En el nomenament i entre altres exhortacions, el papa BenetXVI em deia: «Fes, finalment, estimat fill, que, unit per la caritat fraternaamb el esmentat Pastor barceloní, t’afanyis amb totes les forces a dur a termel’ofici que t’ha estat confiat, però, sobretot, refiant-te de Déu, Pareprovidentíssim, que ens estima amb un amor fidel i alhora etern. Que els donsde l’Esperit Sant, així com també la protecció de la Verge Maria, t’omplin degoig i et sostinguin en tot moment.» I, el cardenal Lluís Martínez Sistach, al’homilia de l’ordenació, em dirigia aquestes paraules que guardo en el meucor: «Que el teu ministeri en el si d’aquesta Església sigui exercit, no solamentatenent els qui segueixen o malden per seguir fidelment Jesucrist, sinó tambédedicant-te amb tota l’ànima a aquells que potser s’han desviat d’alguna maneradel camí de la veritat o ignoren l’Evangeli i la misericòrdia salvadora deCrist.»

Al final de la celebració, i oferint-me per a la missió quel’Església m’encomanava, vaig manifestar la meva total comunió i disponibilitatper servir aquesta Església en la persona del seu pastor, en la del seuspreveres i diaques, en la dels germans i germanes de vida consagrada, en ladels seminaristes; penso també en tots els agents de pastoral i organismesdiocesans, i tot el Poble de Déu, amb preferència als qui més sofreixen, els méspobres i els malalts, a qui encomano d’una manera especial a la protecciómaternal de la Mare de Déu de la Mercè, per tal que ens ajudi a estar sempre alseu costat.

Amb aquest impuls, que és tot un do de l’Esperit Sant,van passar més de vuit anys al servei d’aquesta Església de Barcelona itreballant en comunió amb les altres diòcesis catalanes i que ara agraeixopoder dir-ho també des d’aquestes pàgines de Catalunya Cristiana, on hecontinuat col·laborant des de la missió que el papa Francesc m’ha encomanat al’Església germana de Mallorca. Un temps dens i intens, d’aprenentatge id’entrega, d’encarnació i servei, amb una orella a la Paraula de Déu i l’altraal poble, sintonia de la qual continuo aprenent la comunicació propera i eldiscerniment necessari per respondre a cada moment i situació. Després de dotzeanys, el meu agraïment es fa a Déu i a tots vosaltres, amb els qui m’he trobatdurant aquest temps de pelegrinatge que, com he dit, és de confiança, d’estimaciói d’amor solidari. Amb aquestes paraules, us vull incloure a tots i a totes enla meva pregària i en la meva amistat, demanant-vos de tot cor que tambépregueu per mi.