Primer va ser la façana del Naixement, després la sagristia i el claustre, la façana de la Passió, l’interior del temple, les torres i, enguany, en el marc de la VI Setmana de la Bíblia, ha estat el torn de la façana de la Glòria.

D’aquesta manera, anualment, Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, va desgranant la significació teològica i espiritual de la basílica de la Sagrada Família. I també com cada any, la meditació biblicoteològica ha estat acompanyada per les improvisacions de Juan de la Rubia, organista titular de la Sagrada Família, en aquesta ocasió des de la riquesa sonora de l’orgue romàntic Cavaillé-Coll, recentment restaurat i col·locat a la cripta.

Armand Puig ha aprofundit en La façana de la Glòria de la basílica de la Sagrada Família: la vida i la fi de l’home. Ha estat dimecres 9 de febrer en un acte que ha comptat amb la presència, entre d’altres, del rector de la Sagrada Família, Mn. Josep Maria Turull, i del president-delegat de la Junta Constructora, Esteve Camps.

La voluntat de Gaudí

Els tres Àlbums sobre l’obra de la Sagrada Família publicats en vida d’Antoni Gaudí només contenen unes desenes de línies en relació amb la façana principal o de la Glòria, res a veure amb les descripcions desenvolupades de la façana del Naixement, que en aquell moment estava a mig construir, i de la façana de la Passió, a les quals es dedica força més espai. Però, malgrat les aparences, Gaudí tenia una idea clara sobre què havia de ser el conjunt de la façana de la Glòria.

Aquest ha estat el punt de partida de la reflexió biblicoteològica d’Armand Puig, que juntament amb Joan Galtés (acs) i Francesc Torralba van configurar la comissió teològica encarregada d’estudiar i interpretar les propostes d’Antoni Gaudí a partir de la documentació original i de les demandes dels arquitectes per explicar-ne el sentit i el significat teològic, valorant-les, a més, segons els coneixements i la realitat de l’actualitat.

Així, doncs, segons ha afirmat Armand Puig, «el projecte de la façana de la Glòria, tal com ha sortit de les mans de l’actual direcció arquitectònica, respon en la seva globalitat a les intencions i la voluntat de Gaudí. Gràcies a una recerca precisa i veraç, documentada i exhaustiva, la façana de la Glòria serà construïda segons allò que Gaudí va entendre i concebre».

«Gràcies a una recerca precisa i veraç, documentada i exhaustiva, la façana de la Glòria serà construïda segons allò que Gaudí va entendre i concebre»

«El conjunt de la façana —ha explicat Puig— és una mirada sobre la vida de l’home, tot allò que constitueix l’experiència humana, tot allò que qualifica l’estatus de cada persona mentre viu en aquest món, tant des del punt de vista espiritual com des del punt de vista corporal (…) I ho fa des de la grandiositat d’una arquitectura sense parió i des d’una profunda consciència de la grandesa amorosa del Déu trinitari (…) Gaudí vol escatir, en la façana de la Glòria, quina és la vida i la fi de l’home. La resposta és l’itinerari d’ascensió cap a Déu (Jesucrist, Esperit, Pare).»