Encara avui molts pares bategen els seus fills, unsquants fan la primera comunió, molt pocs arriben a la confirmació i només una minoria persevera en l’itineraricreient. La transmissió de la fe continua essent una tasca àrdua. A Catalunya Cristiana aquesta setmana hemvolgut donar pistes per l’educació de la interioritat. El Primer Pla ha estatelaborat pel nostre redactor Joan Andreu Parra. Jaume Gubert, pare de dos fills,professor d’institut i militant d’ACO sosté que “una educació de sentit comú,positiva, enriquidora i oberta és el necessari i imprescindible puntd’arrencada d’un possible procés de fe.” Els pares i els adults “som elsprimers cristians creïbles als seus ulls”. Hilario Ibáñez, de Camí Endins, apunta que “atotes les cases hi hauria d’haver un oratori o un espai per connectar amb lainterioritat. A la dinàmica familiar cal incorporar-hi estones de silenci omoments de respir per a petits i grans”. Alerta, però que de silenci davant de lapantalla n’hi ha molt. No volem un silenci passiu exposat a un bombardeigd’imatges i de paraules: cal tenir molta cura per saber d’on beuen els petits.El Papa Francesc a Amoris Laetitia(260) diu que la família “necessita plantejar-se a què vol exposar els seusfills. Per a això, no s’ha de deixar de preguntar (…) qui entra a les seveshabitacions a través de les pantalles…”
Jordi Espí, consiliari diocesà del MIJAC de Barcelonai Terrassa, explica com li ha estat d’enriquidor descobrir la presència de Déuen els infants. Assegura que els nens també ens evangelitzen: “En el MIJACpartim de la intuïció que els infants són els millors evangelitzadors delsaltres infants i de les seves famílies; poden anunciar en els seu entornl’Evangeli i participar en la construcció de l’Església. I tot això ho fan desde la seva realitat infantil: convidant els seus amics i amigues a “fer grup”,a actuar amb ells o com ells, a venir a les seves trobades i celebracions, a descobrircom Jesús es troba present en tot el que fem i vivim.” Molts pares i maresentren en relació amb noves persones a partir de les relacions que hanestablert els fills amb amics i companys, especialment en l’etapa escolar.Podem adonar-nos de la mirada de Déu a través de la seva mirada, dels seus fetso podem fer experiència de l’Amor de Déu definit amb trets maternals ipaternals a partir de la pròpia experiència de mares i pares. Cada família pot trobaraquestes i moltes d’altres ocasions d’evangelització.
