L’Església celebra cada any la Jornada per la Vida coincidint amb la solemnitat de l’Anunciació, el moment en què l’arcàngel Gabriel va anunciar a Maria que seria la mare de Jesús. Com que enguany el 25 de març s’escau en Dilluns Sant, la festa s’ha traslladat al 8 d’abril, que és el primer dia després de l’octava de Pasqua.

En l’escaiença de la Jornada per la Vida, els bisbats de Barcelona i de Sant Feliu de Llobregat han organitzat el diumenge 7 d’abril una jornada amb el lema “Per la família i la vida”, perquè família i vida “estan indissolublement unides per la voluntat de Déu que apel·la la nostra llibertat per viure l’amor esponsal i fecund en el qual es manifesta la seva activitat creadora i salvadora”.

Malgrat els nombrosos i vertiginosos canvis socials, els joves continuen aspirant a emancipar-se de casa els pares, a formar una família i a tenir fills. La família és l’Església domèstica, el primer lloc on aprenem a estimar, perquè és el lloc on experimentem l’amor incondicional.

Formar una família continua sent l’aspiració compartida, i això malgrat la mala premsa que durant molts anys ha rebut per part de determinats sectors socials i polítics. Defensar la família i la vida no hauria d’entendre de colors polítics. Defensar la família i la vida hauria de ser una qüestió urgent i compartida pel conjunt de la societat.

Espanya és capdavantera en prestació d’atur i pensions però és a la cua en protecció de les famílies i en la lluita contra la pobresa infantil. És hora de posar-hi remei i fer polítiques familiars contundents. És hora d’afavorir una cultura real a favor de la família i de la vida.