Sabem que la collita és abundant i que hem de demanar a l’amo dels sembrats que hi faci anar més segadors. Potser ho reduïm a uns pocs sembrats i amb uns segadors molt fets a la mesura de cadascú. Contemplant la collita, hem de tenir clar què hi ha sembrat, què ha començat a créixer, què ha madurat i ja està a punt de la sega. Si el qui ha d’enviar els segadors és l’amo dels sembrats, a nosaltres quina feina ens pertoca?

Primer demanem-nos si ho hem inclòs a la pregària, i llavors discernim quina feina ens pertany a l’hora de desvetllar segadors, començant per un mateix. L’exigència que ens ve de part de Déu és la de ser despertadors vocacionals per al seguiment de Jesús. Una proposta, primer, a ser cristians adults amb generosa voluntat de resposta, recolzats amb un acompanyament des del testimoni de la pròpia vida. Tots som cercadors de sentit i ningú no se n’allibera, d’una resposta coherent. Hem de pensar que Déu crida, i aquesta crida pot anar dirigida a qualsevol persona i en qualsevol circumstància i edat.

Déu també es fa present enmig de l’aridesa del desert quan el poble necessita refer les seves forces per seguir caminant. Pensem en els nostres deserts, els d’una societat globalitzada que busca solucions a problemes nous i s’allunya de la font que en pot ser la seva solució. La societat del benestar d’uns s’està convertint en causa del malestar de molts d’altres, per això, el camp de treball és immens i, cada cop més, més necessitat de mà d’obra. Facem el treball d’invitar personalment a respondre quan intuïm que Déu crida a algú; diguem-ho especialment als joves, convidant-los a plantejar-se seguir Jesús i anunciar-lo servint els germans.