El present de l’Església diocesana de Terrassa ens parla dels seus més de mil quilòmetres quadrats d’extensió territorial, 53 municipis, 10 arxiprestats, 120 parròquies, 123 preveres, 22 diaques, 319 religiosos, 600 catequistes, 18 seminaristes i més d’un milió tres-centes mil persones.
El recorregut per la cocapital del Vallès Occidental ens porta a la catedral del Sant Esperit i a la seu del bisbat, a tocar de la cèntrica Rambla d’Ègara. Però no es pot visitar Terrassa sense passar per les tres esglésies visigòtiques —Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria— del segle V. Un conjunt monumental que opta a ser Patrimoni Mundial de la Unesco i que ens remet a l’antiga diòcesi d’Ègara. “Ens parlen d’una fe arrelada ja des d’abans, així com del testimoni d’aquests germans nostres avantpassats que van viure la mateixa fe que nosaltres”, manifesta el bisbe Salvador Cristau en l’entrevista que publiquem aquesta setmana amb motiu del vintè aniversari de la diòcesi de Terrassa.
Fe arrelada que també recorre i afaiçona Europa, perquè com remarcava el papa Benet XVI, el cristianisme està “unit de manera especial a Europa” (conferència Europa en la crisi de les cultures, monestir de Santa Escolàstica de Subiaco, 1 d’abril del 2005). Ara que assistim a un augment de la polarització i dels extremismes arran dels darrers comicis europeus, reivindiquem la saba cristiana que recorre aquesta Europa “cansada”, segons el papa Francesc, que el 2016, en rebre el Premi Carlemany, apel·lava a construir “una Europa capaç de donar a llum un nou humanisme basat en tres capacitats: la capacitat d’integrar, la capacitat de comunicació i la capacitat de generar”.
