La forma cristiana d’exercir l’autoritat és el servei. No hi ha dret que molts pateixin l’orgull dels qui cerquen amb obsessió el poder i volen mantenir la gent sota els seus peus, sigui per l’opressió física o per motius ideològics. La temptació del poder sempre està a l’abast de qualsevol que el pretén. Quan el desig de poder apareix en un cor ambiciós, infecta les relacions humanes convertint-les en inhumanes; aleshores és impossible dedicar-se als altres mitjançant un servei humil. Queda molt clara l’afirmació de Jesús a l’Evangeli: “Tothom qui s’enaltirà serà humiliat, però tothom qui s’humiliarà, serà enaltit” (Mt 23,12).

Jesús ens ha deixat en herència els valors de la humilitat i del servei, sempre imperats per l’amor. El servei indica una forma humil d’una nova relació humana. El sentit que Jesús li dona prové de quelcom més profund, que és la caritat, la paraula que defineix l’amor cristià. El qui estima no cerca el seu propi interès, sinó l’interès dels altres, un amor fet tot ell de donació. És l’amor de Déu que Jesús ens ha comunicat.

Pel que fa al servei, per tant, hem de tenir present allò que diu Jesús: “Tothom exigeix molt d’aquells a qui ha donat molt, tothom reclama més d’aquells a qui ha prestat més” (Lc 12,48b). Es refereix als qui exerceixen l’autoritat i els demana que siguin com els qui serveixen, fent-se assequibles a tots. Què cal dir dels drets adquirits, dels títols, dels tractaments, de les diferències, dels escalafons i de tanta parafernàlia acumulada, quan Jesús reclama dels seus seguidors, començant per nosaltres, els bisbes i els preveres, que ens agenollem i rentem els peus, tal com ho va fer ell? Pensem que això afecta a tothom!