La fe no ens eximeix de la responsabilitat de viure cada dia el nostre compromís cristià, sinó més aviat tot el contrari, ens demana que estiguem més i més presents i atentsperquè l’Evangeli amari de sentit tota la nostra activitat humana. La història del cristianisme també és testimoni d’aquesta mateixa actitud creient al llarg dels segles. Ara, la crida va adreçada a nosaltres, els qui tenim la responsabilitat de respondre al moment històric que ens toca viure i sobre el qual hem d’actuar segons l’Evangeli.

És un fet que el present es troba marcat per la realitat futura. La nostra mirada, adreçada a Déu i la realització del Regne, queda il·luminada per fixar-se en la manera de fer present els signes del Regne de Déuque Jesús ja ha inaugurat amb la seva mort i resurrecció. Jesús, amb la seva predicació i la seva actuació alliberadora, ens ha fet veure que el Regne de Déu ja és enmig nostre. Es tracta, doncs, que, per part nostra, el fem visible mitjançant el nostre testimoni personal i col·lectiu amb paraules que donin raó de la nostra esperança a qui ens la demani i amb la credibilitat que dona el seguiment.

Com fer-ho? Jesús ens ho proposa de forma molt clara: «Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s’envelleixin, aplegueu-vos al cel un tresor que no s’esgotarà; allà els lladres no s’hi acosten ni les arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor, hi tindreu el vostre cor» (Lc 12,32-34). El que demana és despreniment de tot el que ens manté lligats als béns materials i ens impedeix de ser lliures, a la vegada que espera de nosaltres nous gestos de solidaritat amb els més necessitats.