A aquestes alçades del curs escolar, i segrestats per la inèrcia galopant del ritme frenètic que ens envolta, difícilment resulta fàcil aturar-se i respirar.
Parar per agafar aire, per deixar que el moment en què es viu, ressoni en el nostre cor i ens porti de nou a emprendre el camí amb més pau, serenitat i plenitud. Aquest és l’hàbit que hauríem de tenir interioritzat cadascun de nosaltres. En un primer lloc, pels beneficis que ens aporta, segons els estudis validats per la neurociència, i en un segon, perquè les escoles i tots els centres educatius necessiten ser educats des d’aquesta mirada. Però, per tal que això s’esdevingui, ens calen líders conscients. Líders amb una mirada atenta, amb una escolta activa, empàtics i compassius, humils i propers, sense judici ni crítica. Líders que siguin amablement exigents i que sàpiguen acompanyar els docents en moments de flaquesa. Líders amb una bona gestió emocional i que amb el seu propòsit vital, tot entenent i vivint la “vida com a sentit”, puguin acompanyar el claustre a ser la millor versió de cadascun d’ells i d’elles. Líders de plena presència i amb visió de futur.
El lector podria pensar en llegir aquests ratlles sinceres que trobar persones “humanes” amb aquestes qualitats és difícil, perquè som vulnerables i imperfectes. Ben cert, però precisament perquè som humans, podem arribar a entendre què necessitem si bé volem viure una vida plena i educar des d’aquesta mirada. Quan arribes al temple d’Apol·ló a Delfos hi ha una inscripció en grec que diu: (γνῶθι σεαυτόν -gnôthi seautón-) “Coneix-te a tu mateix!” És el camí del líder conscient, el de la saviesa, el de la comprensió del que “som”.
Ens cal continuar treballant per a un millor autoconeixement, si volem avançar com a societat i educar en el fet que el bé comú està per sobre del bé individual. Ens cal un lideratge conscient als centres educatius. Persones que sàpiguen valorar, reconèixer l’altre i reconèixer-se en l’altre amb tota la seva bellesa i acompanyar-lo en el seu creixement vital. Un lideratge conscient passa per saber-se ser qui ets i sentir que estar davant de l’altre és atansar-s’hi ben a poc a poc, ja que és terra sagrada.
