Una pastoral tan sensible i compromesa com és la de la Salut reclama una formació pel que té de desafiament a les relacions inicials i a l’acompanyament pastoral de les necessitats més profundes de la persona en la situació de vulnerabilitat i malaltia.

Hi ha un referent marc, L’assistència religiosa en l’hospital (1986), que ens pot ajudar a entendre la necessitat de formar-se per fer aquest camí d’acompanyament per aquestes persones. En aquest document se’ns diu: “L’exigència, doncs, d’una formació específica i permanent per aquells que treballen o van a treballar en aquest camp pastoral es fa cada dia més viva i eficaç” (n. 177). I també: “La formació de l’agent de pastoral té com a finalitat ajudar-lo a créixer i madurar humana i cristianament, a configurar la pròpia identitat, a capacitar-se i perfeccionar-se per exercir fidelment la seva missió”(n. 178).

La formació en pastoral de la salut ha de ser una iniciativa portada per diferents organismes de l’Església: Seminaris, Facultats de Teologia, Instituts de Pastoral. El Secretariat Interdiocesà de Pastoral de la Salut (SIPS) fa tres anys que aposta per fer aquesta formació, juntament amb l’Ateneu Universitari Sant Pacià i la Facultat de Filosofia de Catalunya del mateix Ateneu, a través del curs Diplomatura en l’acompanyament del procés de malaltia. Aquesta nova possibilitat formativa pretén obrir nous horitzons en el desig de preparar els agents de pastoral de la salut en la tasca d’acompanyar i fer palesa la Bona Nova de l’Evangeli dins aquest “Hospital de Campanya”.

La formació en pastoral de la salut pot i ha de contribuir a humanitzar la comunitat cristiana, a evangelitzar l’Església, una necessitat que resulta ineludible.