Déu vol que siguem forts enmig de les dificultats, ensconvida a viure la fermesa de la fe i a deixar que es desenvolupi en la nostravida el do espiritual de la fortalesa. Aquesta acció de l’Esperit Sant ésdescrita amb la paraula força, i es refereix a la fortalesa que el cristià té iexperimenta especialment en moments de perill, de persecució o de desànim, entemps d’incomprensió, de crisi religiosa o afebliment espiritual. Encara més,però, quan ha de prendre una postura pública en defensa de la vida, de ladignitat humana, dels drets dels més febles marginats a la total indefensió.Avui més que mai, necessitem aquesta força que ve de dalt, la «fortalesa» queens arriba com a do de l’Esperit promès per Jesús. No deixem de demanar-lo.
Ben segur que en un moment o altre de la nostra vida hemexperimentat aquesta força que ve de Déu. Certament, hi haurà hagut ocasions enles quals no ens expliquem què ha passat, l’ànim que hem adquirit, la decisióque hem pres, el testimoni que hem donat, les paraules que hem pronunciat, lafe que hem proclamat, els motius d’esperança que ens han mogut, la caritat quese’ns ha contagiat. Reconèixer-ho no és cap mena d’orgull personal, sinó satisfacciócreient, tot i que comporti dolor i patiment. El profeta Isaïes diu: «El SenyorDéu m’ha parlat a l’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he paratl’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrencaven la barba; no heamagat la cara davant d’ofenses i escopinades» (Is 50,5-6). També Jesús així hoha viscut i, com ell, moltes persones.
Aquest és el testimoni personal d’haver d’afrontar lapersecució, la passió, el dolor físic i moral que ens sobrevé sense merèixer-ho.El profeta fa una valenta professió de fe quan, davant d’aquesta realitat,proclama: «El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut.» Aquesta ésla fortalesa que experimenta Jesús a la creu, fins i tot en el moment extrem desentir en la seva pròpia carn l’abandó de Déu i passar pel dur tràngol d’unamort ignominiosa. Aquesta fortalesa és la que veiem en els màrtirs de sempre id’avui, homes i dones que són el signe més lluminós de Jesús per haver fetrealitat en ells l’autèntica imatge del seu Mestre.
L’esperit de fortalesa assegura i dona consistència a la fidelitatde les decisions preses i les recondueix segons allò que Déu vol. Des d’aquestaperspectiva podem entendre la raó de ser de certes formes de vida i opcions evangèliquesradicals que, sense aquest do de l’Esperit del Senyor, serien inviables iresultarien incomprensibles. El seguiment de Jesús comporta una eficaç defensade la vida i la dignitat de la persona i els seus drets, fins al puntd’esforçar-se al màxim perquè altres visquin, oferint la pròpia vida per amor.Per això és tan necessària la fortalesa que ve de l’Esperit.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
