El dissabte 4 d’octubre el Papa inaugurava el Sínode Extraordinari sobre la Família amb una vetlla de pregària. Durant la celebració, Francesc animava els pares sinodals a demanar a l’Esperit Sant “el do de l’escolta: escoltar Déu, fins escoltar amb Ell el clam del poble; escoltar el poble, fins a respirar en ell la voluntat a la qual Déu ens crida”.

Juntament amb l’escolta, el Bisbe de Roma invocava “la disponibilitat per confrontar-nos de forma sincera, oberta i fraterna, que ens dugui a assumir amb responsabilitat pastoral els interrogants que aquest canvi d’època comporta. Deixem que es vessin al nostre cor, sense perdre mai la pau, sinó amb la confiança serena que, quan serà l’hora, el Senyor no deixarà de tornar a conduir cap a la unitat”.

El Papa indicava que “el secret està en una mirada. (…) Si de debò volem verificar el nostre passat en el terreny dels desafiaments contemporanis, la condició decisiva és mantenir la nostra mirada fixa en Jesucrist, aturar-nos en la contemplació i en l’adoració del seu rostre. Si assumim la seva manera de pensar, de viure i de relacionar-se, no tindrem dificultats per traduir el treball sinodal en indicacions i camins per a la pastoral de la persona i de la família. Cada cop que tornem a la font de l’experiència cristiana, s’obren camins nous i possibilitats inimaginables”.

Amb una cita de la Lume gentium, Francesc assenyalava que “amb l’alegria de l’Evangeli, tornem a trobar el camí d’una Església reconciliada i misericordiosa, pobra i amiga dels pobres; una Església capaç de ‘triomfar amb paciència i caritat en les seves afliccions i dificultats, tant internes com externes'”.

Francesc animava a recuperar la vitalitat i el dinamisme dels primers missioners de l’Evangeli. I assegurava que “és significatiu que en cada nascut de dona romangui viu un anhel essencial d’estabilitat, d’una porta oberta, d’una persona amb la qual entreteixir i compartir la història de la vida, una història a la qual pertànyer”. “La comunió de vida assumida per l’espòs i l’esposa”, afegia, “l’obertura al do de la vida, la custòdia recíproca, la trobada i la memòria de les generacions, l’acompanyament educatiu, la transmissió de la fe cristiana als fills…: amb tot això la família continua essent una escola incomparable d’humanitat, contribució indispensable per a una societat justa i solidària”.

Segons el Pontífex, “per buscar el que el Senyor demana avui a la seva Església, hem de sentir els batecs d’aquest temps i percebre l”olor’ dels homes d’avui, fins a quedar impregnats de les seves alegries i esperances, tristeses i angoixes. (…) A l’Evangeli hi ha una força i una tendresa capaces de vèncer el que crea infelicitat i violència. (…) D’aquesta salvació, com a Església, som signe i instrument, sagrament viu i eficaç”.

El signe de l’Esperit

Amb una crida a deixar-se guiar per l’Esperit Sant, el Papa inaugurava el Sínode amb una missa solemne al Vaticà diumenge 5 d’octubre. “Som cridats a treballar per la vinya del Senyor. Les assembles sinodals no serveixen per discutir idees brillants i originals, o per veure qui és més intel·ligent, serveixen per conrear i guardar més bé la vinya del Senyor per cooperar amb el seu amo en el seu projecte d’amor pel seu poble”, comentava Francesc.

Per al Bisbe de Roma, “el Senyor ens demana que cuidem la família. (…) El somni de Déu sempre s’enfronta amb la hipocresia d’alguns servidors seus. Podem ‘frustrar’ el somni de Déu si no ens deixem guiar per l’Esperit Sant. L’Esperit ens dóna aquella saviesa que va més enllà de la ciència, per treballar generosament amb veritable llibertat i creativitat humil”.

Després de la missa, el Papa demanava als fidels que la Bíblia no sigui present només a cada llar, sinó que sigui llegida i reflexionada diàriament: “Perquè la família pugui caminar bé, amb confiança i esperança, cal que sigui nodrida per la Paraula de Déu. (…) La Bíblia no és per col·locarla en un prestatge, sinó per tenir-la a mà, llegir-la sovint, cada dia, indiviualment o junts, marit i muller, pares i fills.”

Durant quinze dies, del 5 al 19 d’octubre, uns 300 pares sinodals i pèrits buscaran formes pastorals d’atendre les noves realitats familiars. A més de debatre sobre la comunió als divorciats en una nova unió, es tractaran altres temes “urgents” com la pobresa, la immigració o la violència.