Les 56es Jornaes de Qüestions Pastorals han estat dedicades aquest any als reptes que ofereix l’encíclica ‘Frateli tutti‘, del Papa Francesc. Les sessions parteixen de la idea que aquest important document magisterial, en paraules del mateix pontífex, és “una humil aportació a la reflexió perquè, davant de diverses i actuals formes d’eliminar o d’ignorar els altres, siguem capaços de reaccionar amb un nou somni de fraternitat i d’amistat social que no es quedi en les paraules”. Joan Fontrodona, director del departament d’Ètica Empresarial de l’IESE, ha explicat aquest dimarts, en una entrevista a l’espai Temps de diàleg dins el magazine El Mirador de l’actualitat de Ràdio Estel, que la proposta econòmica del Sant Pare “no és nova i segueix el que ja deien Joan Pau II i Benet XVI”. Fontrodona és enguany el ponent de la tercera sessió, amb aquest suggeridor títol: «Un altre model econòmic és possible?».

Dimarts 26 de gener, després de l’acte inaugural, el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Joan Torra, va fer una presentació general de la ‘Fratelli tutti‘. Després, el professor de Moral Joan Costa va repassar els grans temes que enllacen l’encíclica de Benet XVI ‘Deus Caritas est‘ amb la mateixa ‘Fratelli tutti‘. D’altra banda, dimecres 27, el director del departament d’Ètica Empresarial de l’IESE Business School, Joan Fontrodona, exposa les possibilitats d’un nou model econòmic. I finalment, en una quarta sessió, el catedràtic d’Ètica Empresarial de l’IESE Domènec Melé dona algunes pautes per aplicar la nova encíclica del Papa Francesc a l’àmbit pastoral a partir d’uns reptes ètics. Tenint en compte la situació de pandèmia, les jornades s’han fet aquest any a l’auditori de Bonaigua, a Barcelona, i no pas a la residència Castelldaura de Premià de Dalt com és habitual. Joan Fontrodona ha reflexionat des de Ràdio Estel a partir d’aquesta pregunta, com també en la seva intervenció a les jornades: «Un altre model econòmic és possible?».

És possible un model econòmic diferent del capitalista que facilita els beneficis, el que ha estat predominant a finals del segle XX. És un model nou que s’està començant a posar en pràctica, a partir de moltes iniciatives de gent que demana aquest canvi. És més efectiu potser des de la pràctica que no pas des de la teoria. Hi ha molts acadèmics que encara es refugien en la idea que tot està orientat a maximitzar els beneficis, però molts emprenedors socials i reflexions de la societat civil que aposten per aquest nou model que inclou altres variables i no només el benefici com a mesura de la bona actuació de les empreses.

Cal recordar que Francesc no diu res que no hagi estat dit abans per Joan Pau II i Benet XVI. Potser canvia algun to, però un repàs de la Doctrina Social de l’Església permet comprovar que hi ha una continuïtat clara i una aposta molt agosarada i diferenciada del capitalisme desencarnat, de la visió liberal, com també de les posicions més col·lectivistes o més socialitzants de l’activitat econòmica. La visió cristiana i l’aportació de l’Església es basa en principis com ara la funció social de la propietat o el bé comú, que poden ser molt revolucionaris de cara al model que s’està plantejant.

Sí. Va passar també amb l’encíclica sobre ecologia, on va revisar com està el món en un capítol inicial. I això indica autoritat i, per tant, que cal escoltar-lo. De tota manera, l’Església existeix no pas per fer propostes concretes, sinó per exposar grans principis. El que és doctrina social de l’Església és el que ve després, i ara Francesc proposa la fraternitat, el bé comú, l’obertura, el trencament de fronteres que no considerin ningú foraster, temes amb gran tradició cristiana i evangèlica. Són plantejaments positius i punyents, per canviar l’actitud de tots plegats.