El papa Francesc ha fet recentment unes reformes molt importants en la composició de l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes. En l’Assemblea celebrada a l’octubre, s’ha aplicat la nova composició dels membres d’aquesta Assemblea amb la participació de més de setanta membres que no són bisbes.

Us pregunteu què realitza en l’Església aquest organisme del Sínode dels Bisbes. Ens remuntem als anys 1962-1964 quan es va celebrar el Concili Vaticà II. Eren anys en què els Papes no viatjaven pel món, els bisbes de l’orbe anaven a Roma a visitar el Papa cada cinc anys amb motiu de la Visita ad limina, i això amb una Cúria Romana molt potent a causa del govern molt centralitzat de l’Església. Hi havia un buit considerable en les relacions entre el Papa i l’episcopat del món i calia omplir-lo.

En l’inici de la quarta i última sessió del Concili Vaticà II, Pau VI va crear el Sínode dels Bisbes que responia a aquell buit institucional. Aquest organisme compta amb l’Assemblea General Ordinària, que és la que més reunions ha celebrat en els una mica més de cinquanta anys del Sínode, amb l’Extraordinària i l’Especial.

La reforma que es comenta toca l’Assemblea General Ordinària del Sínode. Aquesta només estava integrada per bisbes. El papa Francesc, coherent amb la seva reiterada voluntat de donar més presència i participació als altres membres de l’Església, i especialment als laics en els organismes eclesials, va establir que l’Assemblea del Sínode tingués també membres sense la condició episcopal. El 17 d’abril del 2023, va determinar que setanta membres d’aquest important organisme siguin sacerdots, diaques, religiosos, religioses, laics i laiques, juntament amb la resta dels altres membres que són bisbes. S’afegeix a aquesta reforma el fet de demanar que el 50% d’aquests nous membres siguin dones i que es valori també la presència dels joves.

Aquesta possibilitat de reforma estava prevista en el document Episcopalis Communio, del papa Francesc, de 15 de setembre de 2018, que estableix que: “Segons el tema i circumstàncies, poden ser cridats a l’Assemblea del Sínode altres que no estiguin investits del munus episcopal, el rol dels quals vindrà determinat en cada ocasió pel Romà Pontífex” (Art 2 §2).

La reforma del papa Francesc és de molta entitat, no passa desapercebuda pels mitjans eclesiàstics. Jean Claude Hollerich, relator general del Sínode, ha insistit que aquesta reforma “no és una revolució, sinó un canvi important”. Això no obstant, un canvi certament molt profund.

El papa Francesc ha volgut que el Sínode dels Bisbes, d’acord amb el seu nom, sigui més sinodal ja que en endavant en formaran part com a membres diferents components dels estaments de l’Església, a més dels bisbes. El mateix Papa ens ha dit que “el camí de la sinodalitat és el camí de l’Església que Déu espera en el tercer mil·lenni”, recordant que “Església i Sínode són sinònims”, com afirmava sant Joan Crisòstom. S’estableix clarament que aquests nous membres del Sínode dels Bisbes —sacerdots, diaques, religiosos, religioses, laics i laiques— són membres d’aquesta institució i tenen dret a vot. Aquesta és potser la reforma que més ha neguitejat alguns sectors de l’Església, arribant a comparar aquesta nova configuració del Sínode dels Bisbes a un Parlament. Cal tenir molt present que el Sínode està presidit pel Papa i és un organisme consultiu, mentre que el Parlament és un organisme deliberatiu.

El Codi de Dret Canònic estableix que el Sínode dels Bisbes, en el seu cas l’Assemblea General Ordinària, podria gaudir també de potestat deliberativa quan el Romà Pontífex la hi concedís (cf. Can. 343). Però aquesta possibilitat no presenta cap dificultat ja que és el Papa el qui en aquests casos concedeix als membres la referida potestat.

Pel que fa al nom del Sínode “dels Bisbes”, de moment, donada la presència de membres que són bisbes, el 75% dels membres, la decisió del Papa és la de mantenir l’especificitat episcopal de l’Assemblea sinodal, la qual no resulta afectada, sinó més aviat confirmada.

És més important posar en relleu la modalitat de designació dels no bisbes: aquests, en efecte, no són elegits, sinó que són nomenats pel Sant Pare a proposta dels organismes pertinents. Aquests organismes presenten al Papa cent quaranta noms de possibles membres no bisbes i el Papa en tria setanta.

Per aquesta important reforma que ha integrat fidels sense la condició episcopal en un organisme de l’Església universal, hem d’agrair al papa Francesc la seva lucidesa i fermesa a continuar la reforma de l’Església anunciada i continguda en la seva exhortació apostòlica Evangelii gaudium, de l’inici del seu pontificat, de 19 de març de 2016.

L’Assemblea va acabar el 27 d’octubre passat amb l’aprovació d’un document de 155 números que va lliurar al papa Francesc.

La sinodalitat ha entrat més i més en la configuració, en la seva preparació, celebració i aplicació del Sínode.