Francesc reflexiona sobre el sentit del pessebre

Dinax

3 de desembre 2019 0

Redacció

Des de Greccio el papa Francesc ha publicat la carta apostòlica Admirabile signum, “sobre el significat i el valor del pessebre”. La carta elogia tota la tradició i expressa el desig que “aquesta pràctica mai no s’afebleixi”.

El Pontífex defineix el pessebre com l’”Evangeli viu”, i recorda que sant Francesc va fer una gran obra d’evangelització amb la simplicitat del pessebre: “El seu ensenyament ha penetrat en els cors cristians i roman fins als nostres dies com una manera genuïna de representar amb senzillesa la bellesa de la nostra fe. (…) Suscita estupor i ens commou perquè manifesta la tendresa de Déu”.

La representació del pessebre, diu el Papa, ens convida a sentir-nos implicats en la història de la salvació. Francesc fa un repàs dels “signes” del pessebre, començant per la nit, les muntanyes i la gruta.
Dels pastors remarca que són els primers testimonis d’allò essencial, “de la salvació que se’ns ofereix. Són els més humils i els més pobres els qui saben acollir l’esdeveniment de l’encarnació”.

Els pobres, subratlla Francesc, “són els privilegiats d’aquest misteri i, sovint, aquells que són més capaços de reconèixer la presència de Déu entre nosaltres”. Des del pessebre, afegeix, emergeix clarament el missatge que “no podem deixar-nos enganyar per la riquesa i per tantes propostes efímeres de felicitat”.

Quan parla de la Mare de Déu, el Pontífex posa en relleu que és “una mare que contempla el seu fill i el mostra als qui venen a visitar-lo” i destaca que Maria va respondre amb “obediència total i plena” als plans de Déu. Al costat de Maria, sant Josep, “el custodi que mai no es cansa de protegir la seva família”.

I arribem al cor del pessebre: Jesús. “En la feblesa i en la fragilitat amaga el seu poder que tot ho crea i transforma”, assegura Francesc. “La manera de fer de Déu gairebé atordeix perquè sembla impossible que Ell renunciï a la seva glòria per fer-se home com nosaltres. (…) Com sempre, Déu desconcerta, és impredictible, contínuament va més enllà dels nostres esquemes. El pessebre ens mostra Déu tal com ha vingut al món, ens convida a pensar en la nostra vida inserida en la de Déu; ens convida a ser deixebles seus si volem assolir el sentit últim de la vida.”

Dels reis mags, el Papa es fixa en els regals: “L’or, que honora la reialesa de Jesús; l’encens, la seva divinitat; la mirra, la seva santa humanitat que coneixerà la mort i la sepultura. (…) Ens fan reflexionar sobre la responsabilitat que cada cristià té de ser evangelitzador. Cadascun de nosaltres es fa portador de la Bona Notícia.”

Francesc també comenta que el pessebre ens transporta a la infància i que és una oportunitat per prendre “consciència del gran do que se’ns ha donat en transmetre’ns la fe; ens fa sentir el deure i l’alegria de transmetre als fills i als nets la mateixa experiència”.
Per això, anima a fer el pessebre perquè el que importa és “que parli a la nostra vida. En qualsevol lloc i de qualsevol manera, el pessebre parla de l’amor de Déu, el Déu que s’ha fet nen per dir-nos com de prop està de cada ésser humà, sigui quina sigui la seva condició”.

Francesc reflexiona sobre el sentit del pessebre

Publicada la carta apostòlica “Admirable signum”

E-butlletí