El Papa ha compartit aquest diumenge, des de la Plaça de Sant Pere del Vaticà, alguns dels moments més significatius del seu viatge apostòlic a Fàtima, on canonitzava dissabte els germans Jacinta i Francesc, dos dels tres pastorets que van veure la Mare de Déu ara fa 100 anys. En el marc de la pregària del Regina Caeli, Francesc ha destacat que, en aquesta estada al santuari marià portuguès, s’ha immergit “en la pregària del poble creient, que flueix a Fàtima des de fa un segle com un riu, per implorar la protecció maternal de Maria sobre el món sencer”. En aquesta línia, ha expressat el seu agraïment “per haver pogut anar fins als peus de la Mare de Déu com a pelegrí d’esperança i de pau”. El pontífex ha destacat sobretot el moment de pregària en silenci que va viure divendres a la nit a la Capella de les Aparicions acompanyat de tots els pelegrins, en un ambient de recolliment i contemplació.
El Sant Pare ha recordat que el Senyor Ressuscitat és “el centre de tot aquest viatge, present enmig del seu poble en la Paraula i en l’Eucaristia, com també mitjançant molts malalts, que són protagonistes de la vida litúrgica i pastoral de Fàtima i de tots els santuaris marians”. Sobre la canonització de Francesc i Jacinta, el Papa ha subratllat que va voler “proposar a tota l’Església el seu exemple d’adhesió a Crist i de testimoniatge evangèlic, perquè la santedat d’aquests dos pastorets no és conseqüència de les aparicions, sinó de la fidelitat i de l’ardor amb què van correspondre al privilegi rebut de poder veure la Mare de Déu”. A més d’aquesta reflexió, el pontífex ha afegit que “també en els nostres dies hi ha una gran necessitat de pregària i de penitència per implorar la gràcia de la conversió, com també el final dels absurds conflictes i de les violències que desfiguren la cara de la humanitat”.
Després del Regina Caeli, Francesc ha fet un crida urgent de pau davant els nombrosos conflictes que afecten moltes zones del món, i ha encomanat a Maria, Reina de la Pau, “el destí de les poblacions afligides per guerres i conflictes, especialment els del Pròxim Orient”. A més d’expressar la seva solidaritat, el Sant Pare ha recordat els afectats pels enfrontaments, alhora que agraït la feina “dels qui satisfan les necessitats humanitàries”. Finalment, ha animat “les diverses comunitats a recórrer el camí del diàleg i la reconciliació per construir un futur de respecte, seguretat i pau”.
En un altre moment, el bisbe de Roma ha fet una altra crida, en aquest cas “a l’atenció concreta a la vida i a la maternitat”, que assoleix un significat especial en una jornada, la d’aquest diumenge cinquè de Pasqua, en què s’ha celebrat, a Itàlia i en altres països, el Dia de la Mare. “Recordem amb gratitud i afecte totes les mares i les confiem a Maria, la Mare de Jesús”, ha conclòs.
Algunes respostes des de l’avió tornant de Fàtima
D’altra banda, han ressonat en les últimes hores les paraules pronunciades pel Papa dissabte a la tarda durant el vol de tornada a Roma, després del Viatge Apostòlic a Fàtima. Francesc ha reiterat que “Fàtima té un missatge de Pau per a tota la humanitat”. Sobre la trobada que tindrà el 24 de maig amb el president dels Estats Units, Donald Trump, el pontífex ha assegurat que dirà el que pensa, com també farà el mandatari nord-americà. “Jo no he volgut fer un judici sense escoltar la persona. Sempre hi ha portes que no estan tancades. Cal buscar les portes que almenys estan una mica obertes, entrar i parlar sobre les coses en comú i així caminar cap a endavant, pas a pas, perquè la pau és artesanal i es construeix cada dia”, ha explicat
En un altre moment de la roda de premsa aèria, el Sant Pare ha defensat el diàleg positiu amb l’Església Evangèlica, en el qual s’ha avançat molt. El Papa ha destacat que “això és significatiu per a l’ecumenisme, ja que es tracta de caminar junts i en la pregària, amb el martiri i les obres de caritat i de misericòrdia, i d’anunciar la caritat de Jesucrist, proclamar que és el Senyor, l’únic Salvador, i que la gràcia prové només d’ell”. I preguntat sobre les presumptes aparicions marianes a Medjugorie, un lloc que suscita el fervor religiós de nombrosos creients, Francesc ha dit que personalment prefereix “la Mare nostra i no pas la Mare de Déu cap d’oficina telegràfica que envia cada dia un missatge a una hora determinada i que no és la Mare de Jesús”. Dit això, ha afegit que, al santuari bosnià, “hi ha l’aspecte espiritual i pastoral, gent que va allà i es converteix, gent que troba Déu i que canvia la seva vida, tot un fet espiritual i pastoral no es pot negar”.
Finalment, el pontífex ha tractat el delicat tema dels abusos comesos a menors i la recent dimissió de Mary Collins, membre de la comissió vaticana instituïda per a aquesta qüestió. “He parlat bé amb ella. Continua treballant en la formació amb els sacerdots en aquest punt. És una bona dona que desitja treballar. Ha fet aquesta acusació i té una mica de raó, perquè hi ha molts casos endarrerits. Hi ha poca gent i cal més implicació en això”, ha comentat. I ha dedicat també unes paraules al secularisme, davant el qual s’ha mostrat “preocupat perquè la consciència catòlica de vegades no inclou la pertinença total a l’Església, segurament per manca de formació i per raons culturals”. En relació amb aquesta reflexió, ha insistit que és precisament per enfortir la comunió que demana sovint “als sacerdots que fugin del clericalisme, perquè allunya a la gent, i és una pesta per a l’Església“.
