Les dificultats que certs ajuntaments posen en el dret de l’empadronament han estat novament denunciades per Càritas, en aquesta ocasió, per Càritas Catalunya, el dimarts 9 de juliol en la presentació de la memòria 2023 a la seu de Càritas d’Urgell. Segons Francesc Roig, president de Càritas Catalunya, “hi ha moltes persones invisibles que no estan empadronades i que viuen al nostre entorn.”
El de l’empadronament és només un dels drets bàsics vulnerats actualment a la nostra societat, altres serien el de l’accés a un habitatge i a una feina dignes, o a uns ingressos mínims que permetin portar una vida digna. Perquè malgrat les dades de la pobresa i l’exclusió social a casa nostra (el 2023 Càritas va acompanyar 99.535 llars on viuen 245.665 persones), la realitat és que només el 9,8% d’aquestes persones són perceptores o bé de l’Ingrés Mínim Vital o de la Renda Garantida de Ciutadania.
En el capítol dels endarreriments de les administracions públiques encara s’hi sumaria el retard en els pagaments de les subvencions públiques de la Generalitat, que està portant a una situació límit les entitats del tercer social.
Com ha manifestat l’arquebisbe Joan Enric Vives a l’espai La veu de Càritas de Ràdio Estel, “és un tema vital per a la sostenibilitat econòmica de les entitats del tercer sector social, sobretot les més petites, que si no reben puntaulment les subvencions tenen problemes de tresoreria.”
I afegeix monsenyor Vives que “ja fa temps que les entitats socials hem demanat a l’administració de la Generalitat que es millori la formulació de les convocatòries, així com les justificacions, els pagaments, el calendari. Em consta que l’actual conseller, Carles Campuzano, hi està interessat i sensibilitzat, però és urgent que hi posin una solució”.
Tota aquesta vulneració de drets ha portat Francesc Roig, que el novembre vinent acaba el seu mandat com a president de Càritas Catalunya, a denunciar que “vivim sobre un teulat de vidre, molt fràgil, tan fràgil que en qualsevol moment pot saltar l’espurna de la revolta social, que ara mateix està continguda per l’economia submergida”.
En la presentació de la memòria 2023 de Càritas Catalunya també hi han participat Mn. Josep M. Mauri, vicari general del bisbat d’Urgell; Josep Casanova, vicepresident de Càritas Catalunya i director de Càritas Urgell, i Marta Fortuny, coordinadora de l’Àmbit Social de Càritas Catalunya i vicedirectora de Càritas diocesana d’Urgell.
Les dades més rellevants de la memòria revelen la feminització de la pobresa (el 59% de les persones ateses són dones) i el fet de tenir fills com a factor d’exclusió: 1 de cada 2 llars ateses hi ha infants i adolescents. El 50% de les llars ateses no tenien un habitatge digne i el 41% de les persones estaven en situació administrativa irregular. El 22% de les persones ateses tenen una feina precària que no els permet cobrir les necessitats bàsiques, i el 46% estan a l’atur.
Sobre el canvi de model en la donació d’aliments en espècie, els responsables de Càritas han manifestat que ara mateix la situació és dual, en el sentit que contiuen distribuint aliments en espècie al mateix temps que es va implementant la targeta moneder.
“És un canvi molt gran de paradigma sobre el qual les Càritas hi hem de reflexionar i veure com s’ha de reorientar aquest servei vital”, ha manifestat Mons. Vives.
