La campanya de la fruita porta cada any moltes persones a Lleida. Aquests dies, com a conseqüència de la situació generada pel Covid-19, moltes d’elles es troben sense recursos per ser ateses. El resultat és que el nombre de persones dormint al carrer ha augmentat, i ara mateix hi ha més de 150 persones dormint en diversos punts del centre històric. La falta d’allotjament per als treballadors (hi ha municipis que augmenten significativament la població) i la dificultat per trobar feina (sobretot quan no tenen regularitzada la seva situació) tensa encara més la situació que cada any es viu a la zona del Baix Segre.

Cada any ens trobem que com a ciutat no tenim els equipaments necessaris per acollir aquestes persones, però aquest any la crisi sanitària ho ha agreujat considerablement.

Per aquest motiu, i amb la voluntat de fer un senzill gest d’ajuda, les portes de la parròquia de Sant Ignasi de Loiola Lleida, de la Companyia de Jesús, s’han obert aquesta setmana per oferir un espai d’acollida i hospitalitat a persones que arriben a la ciutat per la campanya de la fruita. Tres entitats, Arrels Sant Ignasi, Creu Roja i Càritas Diocesana de Lleida, i membres de la Plataforma “Fruita amb Justícia Social”, ens hem unit per poder donar una resposta des de l’hospitalitat.

La iniciativa de les entitats i la parròquia és una resposta d’urgència, a l’espera que es posin en marxa els dispositius d’acollida que l’Ajuntament de Lleida ha d’oferir a partir de l’1 de juny. Tècnics i voluntaris de les tres entitats fem possible aquest espai temporal a la parròquia de Sant Ignasi, en el que s’ofereix un lloc on poder pernoctar. Les persones acollides podran dutxar-se, fer un àpat calent i dormir, així com disposar d’una consigna per deixar les seves pertinences. Però sobretot, tècnics i voluntaris ofereixen el caliu, l’acollida, el tracte humà…, que a tots ens agradaria rebre quan arribes a un lloc que no coneixes.

Per altra banda, també cal exigir a les administracions locals que ofereixin espais d’acollida per a les persones que dormen al carrer; a les persones que contracten, que compleixin amb les obligacions d’oferir espais dignes de pernoctació; al govern central, que permeti a les persones en situació irregular poder disposar de contractes temporals de treball i a la ciutadania, que faci seu el discurs de l’hospitalitat i posi rostre als recol·lectors que fan possible que tinguem cireres, pomes, peres o préssecs a la taula dels nostres menjadors.

Això és l’hospitalitat, com diria el nostre president i jesuïta, Roger Torres, “pensar que si mai arribés jo a una terra diferent, lluny dels meus, m’agradaria trobar una comunitat humana, una ciutat que m’acollis així, amb tota aquesta calidesa”.