Les bombes d’Israel i els coets de Hamas cauen de forma igual sobre els caps cristians, a banda i banda de la frontera amb Gaza. Minoria tant a la Franja i Cisjordània com a Israel, els seguidors de Jesucrist són víctimes d’un conflicte en el qual gairebé mai no hi estan implicats. I en el qual acaben sent víctimes col·laterals i innocents. És una situació que s’ha repetit durant les més de set dècades que dura el conflicte àrab-israelià, i que ara s’agreuja, a causa de l’atac sorpresa de Hamas el 7 d’octubre passat contra el sud d’Israel i el seu continu llançament de projectils, i també dels bombardejos sense descans de l’exèrcit israelià sobre la Franja de Gaza.
“Un cop més, ens trobem enmig d’una crisi política i militar. De sobte hem estat catapultats a un mar de violència sense precedents”, ha dit el patriarca llatí de Jerusalem, el cardenal Pierbattista Pizzaballa, que ha cridat a fer una jornada de dejuni i pregària per la pau, el pròxim 17 d’octubre.
“L’odi, que malauradament ja fa massa temps que experimentem, augmentarà encara més i l’espiral de violència consegüent crearà més destrucció. Tot sembla parlar de la mort. Tanmateix, en aquest moment de tristesa i consternació, no volem quedar-nos indefensos. No podem deixar que la mort i el seu agulló siguin l’única paraula que escoltem. Per això sentim la necessitat de pregar, de dirigir el cor cap a Déu Pare”, ha afegit el patriarca, pastor de les parròquies catòliques llatines tant a Gaza com a Israel, la resta de Palestina, Xipre i Jordània.
A la Franja de Gaza es calcula que hi ha actualment uns 1.017 cristians –prop de 300 menys que l’any 2014, data de l’última invasió terrestre d’Israel sobre la Franja–, mentre que a Israel els cristians són uns 182.000, i suposen l’1,9% de la població del país, segons dades de l’any 2022.
No tots els cristians de Terra Santa són catòlics, tot i que sí la majoria, si se suma als llatins romans i als melquites, de ritu bizantí. Hi ha també, però, grecs ortodoxos, armenis, siríacs, coptes, maronites, protestants, anglicans i etíops. O jueus messiànics i israelians conversos al cristianisme. També hi ha molts estrangers, especialment migrants de les Filipines, l’Índia o la Xina, que pateixen la guerra en primera persona, i de vegades en primera línia.
De fet, una part dels segrestats per Hamas el dissabte 7 d’octubre són estrangers –principalment nepalesos i tailandesos–, ja que moltes feines dels sectors de la construcció, l’agricultura o el treball domèstic al sud d’Israel les porten a terme immigrants. No s’ha informat encara si alguns dels més dels 200 segrestats per Hamas són cristians, tot i que podria ser. Encara hi ha desenes de desapareguts i la xifra de morts a Israel ja supera els 1.300.
“La població cristiana és sempre una població pacífica i el risc quan hi ha conflictes, enfrontaments i guerres, és que sigui la primera víctima després de cada guerra. Alguns dels membres de les nostres comunitats abandonen el país. Sobretot a Gaza, on la comunitat cristiana és una comunitat molt petita, em temo que a causa de la guerra, el risc és que la comunitat cristiana de Gaza desaparegui“, ha dit el Custodi de Terra Santa, Francesco Patton, en declaracions a L’Osservatore Romano, el diari del Vaticà.
“Espero que no, però és molt perillós que els cristians es quedin a Gaza, ja que ara la informació que tenim és que els cristians estan segurs en aquest moment, però no coneixem l’evolució durant els pròxims dies”, ha afegit el franciscà.
Atrapats a Gaza
A la Franja de Gaza, els cristians s’han vist afectats durant anys tant pels bombardejos i atacs israelians, com per l’extremisme islàmic. L’any 2007, per exemple, un grup de terroristes sense identificar va segrestar i assassinar Rami Ayyad, palestí cristià de Gaza i director de la llibreria Bible Society, que havia estat atacada amb explosius un mes abans, segons va explicar en el seu moment el portal Christianity Today.
Avui dia, però, la principal preocupació dels cristians de Gaza són els bombardejos d’Israel i el més que probable atac per terra que prepara el seu exèrcit. Més de 1.500 persones han mort a la Franja a causa de les bombes, segons dades del Ministeri de Salut de Gaza. Les Nacions Unides han alertat que més de 423.000 persones han hagut d’abandonar casa seva per por dels combats, en un territori on viuen poc més de 2 milions d’habitants, la meitat, nens. L’exèrcit israelià ha demanat a tots els habitants del nord de la Franja (prop de la meitat de la població) que abandonin casa seva, en previsió d’un atac.
El pare Gabriel Romanelli, rector de la parròquia catòlica de Gaza, explica que molts dels seus feligresos ja van fugir de casa en els primers moments de guerra. “Tenim diverses famílies acollides a la parròquia i estem preparant més espai per acollir-ne més”, explica el sacerdot a aquest mitjà, en una conversa telefònica.
Al pare Romanelli l’atac sorpresa de Hamas, i la resposta armada d’Israel, el va agafar a Betlem, on havia anat a trobar-se amb altres membres de la seva comunitat, l’Institut del Verb Encarnat (IVE). No ha pogut tornar a entrar a la Franja. Explica que, de moment, els seus parroquians estan bé, tot i que quatre famílies han perdut casa seva i el nombre d’acollits per la parròquia ja ascendeix a 150.
Té por que una intervenció terrestre d’Israel ho empitjori tot: “Seria una massacre, tant per als palestins com per als israelians”, diu Romanelli, que porta 28 anys al Pròxim Orient, i els darrers quatre a la Franja. “A Gaza hem viscut moltes guerres i sospito, tot i que Déu vulgui que m’equivoqui, que aquesta guerra serà especialment llarga.”
