El papa Francesc ha rebut el cardenal Marcello Semeraro, prefecte del Dicasteri per a les Causes dels Sants, i ha autoritzat la promulgació dels decrets que reconeixen el miracle obtingut per intercessió de Vincenza Maria Poloni, fundadora de l’Institut de les Germanes de la Misericòrdia, i el martiri de cinc frares menors, assassinats el 1597 a Geòrgia, i del marista Lycarion May, assassinat el 1909 a Barcelona. Tots sis, assassinats per odi a la fe, seran beatificats.
Lycarion May va néixer el 21 de juliol del 1870 a Bagnes (Suïssa). Als 18 anys va ingressar als maristes. Després de diferents experiències a comunitats espanyoles, va ser cridat a Barcelona per fundar i dirigir un col·legi, anomenat Patronat Obrer de Sant Josep, al barri del Poblenou, en un context socialment difícil de famílies pobres i desafavorides, on també hi havia l’Escola Moderna, amb un enfocament ideològic contrari a la religió i hi era present l’organització dels Joves Bàrbars.
L’esclat d’un aixecament popular, provocat per la forta tensió social, va degenerar en la Setmana Tràgica de Barcelona, durant la qual la població, especialment, la més pobra, es va rebel·lar contra el servei militar obligatori decretat pel govern espanyol.
Anarquistes, comunistes i republicans van caldejar els ànims i es van produir enfrontaments oberts amb saquejos i incendis d’esglésies, convents i escoles catòliques.
La nit del 26 al 27 de juliol del 1909, l’edifici escolar dels maristes va ser incendiat i els religiosos, als quals s’havia demanat que abandonessin la casa sota pretextos falsos, van ser assassinats.
El germà Lycarion va ser el primer a morir tirotejat i el seu cos, colpejat amb pedres i matxets, va ser recuperat i enterrat posteriorment en una fossa comuna del cementiri de Montjuic.
El religiós va viure la seva missió educativa i pastoral conscient de l’hostilitat generalitzada al seu entorn, sense retrocedir en el seu compromís i testimoni cristià, especialment a Barcelona. La seva fama de màrtir es va estendre, sobretot, a Espanya i Suïssa.