Les germandats i confraries d’Andalusia celebren els seus cultes davant les imatges que han de sortir en processó per Setmana Santa. Fa uns dies participava en un dels quinzenaris que se celebren davant les imatges de passió, davant d’una imatge d’un Crucificat. Vaig voler subratllar el significat profund de cada “estació de penitència” protagonitzat per les nostres germandats. Cada confraria intenta mostrar Déu, a través de les seves imatges, amb símbols i missatges. I vaig voler enumerar les diferents presències de Déu al món.

En aquest ambient tan contaminat de lluites fratricides, d’enganys clamorosos, de cruïlles ardents que sembren temor i terror entre amenaces de guerres i de morts, on podem trobar Déu? On localitzem els cristians Déu?, no situem nosaltres a Déu, sinó que és Déu qui ens situa a nosaltres i ens “cita” on Ell vol. El gran teòleg Olegario González de Cardedal enumera els llocs on Déu se’ns ha donat i podem trobar-lo: “En la mateixa consciència; en la història anterior dels seus testimonis, profetes, savis, orants; en la natura com a realitat; en el proïsme; en el món com a totalitat de cosmos, espai i temps; en Jesucrist: el seu destí, el seu missatge, la seva persona; en la seva Església.”

Hi ha llocs comuns que Déu ens ha ofert a tots, i hi ha llocs propis on se’ns vol donar a cadascú. Ho fa a través dels seus missatgers, persones concretes que anirem trobant i que ens condueixen al seu semblant, a les seves paraules o seus gestos, un “encàrrec de part de Déu”.

Les germandats i confraries formen part d’aquests “paisatges religiosos” on Déu es manifesta a través de la religiositat popular, oferint en forma de representació els missatges més profunds del cristianisme.