Per Quaresma, les germandats i confraries d’Andalusia posen a punt la seva espiritualitat i la seva preciosa missió de celebrar el culte a les seves imatges, mediacions de la humanitat de Jesús, de Maria i dels sants, que sortiran als carrers per mostrar, en passos bellíssims, una catequesi plàstica del drama de la passió i mort de Crist, amb el final esplendorós de la resurrecció.
El cristià, el confrare, per raó del baptisme, no és una xifra més en la llista de qui forma l’Església catòlica; ser batejat implica un comportament lleial i conseqüent amb la fe rebuda i l’Evangeli com a forma de vida. Donar testimoni, clar i convincent, de la pròpia fe és un deure que arrenca de la pertinença a la comunitat dels seguidors de Jesucrist.
Les germandats i confraries preparen amb cura màxima les desfilades processionals, les estacions de penitència, per oferir les escenes i passatges de la Passió de Jesús. Tant els “natzarens” com els “penitents” surten al carrer, no només per proclamar la fe, sinó per mostrar-la des de la riba d’una cultura i d’un testimoni cristià en el qual volen anunciar l’essència viva del cristianisme: “Déu, que es va fer carn i va habitar entre nosaltres, va vessar en una creu fins a l’última gota de sant per salvar la humanitat. Va vèncer la mort i ens va endinsar en la plenitud de la vida.”
S’apropa la Setmana Santa i els pobles d’Andalusia converteixen els carrers en temples, al caliu de la fe, de l’entusiasme, de les tradicions religioses, tot mostrant en els passos i en les imatges, les “imatges de Déu”. En aquesta hora, marcada per tants drames, per tanta sang vessada en mil tragèdies, les germandats ofereixen, en forma d’”espectacle religiós”, el missatge “eixordador” d’un Amor que salva i ens redimeix, des d’una creu, amb una abraçada infinita d’esperança.
