Ni les bales de Hamas ni les bombes d’Israel pregunten per la fe de les seves víctimes abans de llevar-los la vida. Les primeres no ho van fer amb els dos catòlics filipins assassinats el 7 d’octubre passat, durant el ferotge atac del grup terrorista contra el sud d’Israel. I les segones tampoc no ho van fer amb els 18 palestins cristians, morts en el bombardeig israelià que va afectar l’església ortodoxa de Sant Porfiri, a Gaza, el dia 19. La guerra és sempre indiscriminada, i tot i que la majoria dels morts aquests dies a Terra Santa són jueus i musulmans, entre els difunts també hi ha germans cristians: tant nadius àrabs com estrangers. Els primers, minoria tant a Israel com als territoris palestins, són les principals víctimes col·laterals d’una confrontació que els toca molt de prop, i que posa encara més en perill la seva pervivència a la regió. I els segons es troben en una posició especialment vulnerable, ja que generalment són treballadors migrants sense accés a refugis, i oblidats pel govern israelià.

“Després d’aquesta guerra, molts cristians a Israel, Cisjordània o Gaza se n’aniran. Quan acabi la guerra, no en quedarà cap”, anticipa Yusef Daher, secretari executiu del Jerusalem Inter-Church Centre (JIC).