El 6 d’abril del 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, mossèn Bartomeu Barceló Tortella (1888-1973) va oferir un sermó des de la trona de la catedral de Girona que no va agradar a les autoritats i li va comportar repressió i l’exili. Cent anys més tard, la ciutat ha homenatjat la figura d’aquest poeta català, que va ser detingut i es va veure forçat a refugiar-se a Perpinyà.
L’acte d’homenatge, promogut per membres de la societat civil de Felanitx (on va néixer mossèn Bartomeu) i de Girona, va tenir lloc el diumenge 6 d’abril a les escales de la catedral de Girona, i va comptar amb un gran nombre d’autoritats civils, religioses, i familiars de Barceló.
L’encarregat de conduir aquesta commemoració va ser Jaume Piquer, que va donar pas a l’escriptor Bartomeu Mestre perquè fes un repàs de la vida i l’obra de Bartomeu Barceló, que ha documentat en l’article publicat en línia Tots els itineraris d’un català de Mallorca. Posteriorment, la vicealcaldessa de l’Ajuntament de Girona, Gemma Geis, va recordar el vincle que el seu besoncle, el cèlebre mossèn Camil Geis, va tenir amb Mn. Barceló. “Camil Geis fou un testimoni presencial d’aquell sermó i en deixà constància en diversos textos”, va dir.
L’acte també va comptar amb els testimonis emotius de familiars i amics de mossèn Barceló, vinguts expressament des de Felanitx. El professor Joan Mir va parlar del seu vincle familiar, i els fills del pintor Joan Maimó, els germans Joan i Maria Maimó, també van fer referència a l’amistat que el seu pare tenia amb el mossèn i van llegir un dels diversos poemes que el mossèn havia dedicat a la seva família. Una altra intervenció destacada fou la de Jaume Deloncle, fill de Josep Deloncle, de Perpinyà, que havia fet molta amistat amb mossèn Barceló durant la seva estada al Rosselló.
Altres adhesions que es van esmentar foren la del també fill de Felanitx, biògraf de Mn. Barceló i actualment mossèn d’Ulldemolins, Joan Roig, o la que va enviar en format de glosa el Bloc per Felanitx. Per la seva banda, Francesc Ricart, del Casal Jaume I de Fraga, fou l’encarregat de llegir l’adhesió de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. De salutacions i missatges d’adhesió se’n van fer constar d’altres, com els dels presidents del Govern de Catalunya, Jordi Pujol i Quim Torra, o les dels qui foren president i conseller del Govern de les Illes, Cristòfol Soler i Damià Pons, fins a adhesions com la del gironí establert a Felanitx Jordi Puig.
La jornada va finalitzar amb el tradicional Ball d’homenatge, dansat per l’olotí Àlvar Borrell, d’Olot, amb l’acompanyament de Gemma Pla al flabiol, un ball que com va dir Jaume Piquer, es feia “en homenatge a Mn. Barceló i a tothom qui s’ha sacrificat, al llarg de la història, per fer que la nació catalana sigui més culta i més lliure”.
