Representar un musical basat en els textos de l’evangeli de Mateu en ple centre de Barcelona pot semblar una aposta arriscada avui dia. Però si darrere de l’espectacle hi ha Antonio Banderas i Emilio Aragón com a productors (aquest últim també en la direcció i direcció musical), podem endevinar que aquest risc fàcilment es tradueix en èxit.
Fins al 13 d’octubre el Teatre Poliorama (Rambla dels Estudis, 115 – Barcelona) acull Godspell, el musical (una nueva Pasión), un clàssic dels anys setanta que reviu en aquest 2024.
Durant gairebé dues hores, l’espectacle ens convida a fer un recorregut vital de la mà de Jesús i del grup de joves que l’acompanyen. I tot en un únic escenari que, gràcies als jocs de llums i els diferents elements d’atrezzo, ens permet saltar de paràbola en paràbola on ressonen els missatges del Natzarè.
Comencem el viatge amb un grup de joves que discuteix sobre una decisió important. Enmig de la cridòria, la figura del Baptista apareix amb un mantra directe: “Prepareu els camins al Senyor.” I quan apareix el Senyor (amb samarreta blanca), els joves deixen de discutir per endinsar-se en els ensenyaments de l’evangeli.
Des del primer moment, el ritme atrapa els espectadors, que han de fer un “esforç” per no aixecar-se de la cadira i ballar les cançons. Els joves actors i actrius no deixen de moure’s, de cantar i de ballar amb unes veus que omplen tot el teatre.
Un jutjat, el mar, el temple… escenaris que van apareixent amb cada paràbola que ens parlen d’amor, de misericòrdia, de pau, de justícia… i que sorprenen fent servir estils diferents. Podem gaudir des d’un rap, de la paràbola del servent malvat fins al ritme aflamencat de la paràbola del bon samarità.
Constantment, els textos interpel·len el públic, que en algun moment hi participa activament (i no desvetllarem quin….) i sent que allò que està escoltant és un missatge directe. Sempre amb tocs d’humor i picades a l’ullet al públic català. De fet, a Barcelona s’inicia la gira nacional d’aquest musical que es va estrenar a Màlaga el 2022.
Com explica Emilio Aragón, “Godspell va d’estimar, de perseguir la justícia, d’acceptar les regles del joc sense rendir-nos davant d’allò que ens fa mal. I, sobretot, de recordar, si és que ho hem oblidat, que la vida és un camí que necessitem recórrer de la mà de l’altre”.
Els joves intèrprets donen gran intensitat a l’espectacle, alhora que mostren la seva versatilitat en un musical que barreja des de màgia a vodevil, sorprenent els espectadors a cada escena.
A més de les paràboles, a l’espectacle musical trobem les benaurances i els principals discursos de Jesús als deixebles. La segona part de l’espectacle ens acosta la Passió amb moments especialment emotius, com l’escena de l’Últim Sopar. Les cançons aquí són més pausades i introspectives, però sense deixar de banda el ritme i la coreografia molt ben cuidades. La figura de Jesús creix amb una emotivitat a flor de pell que connecta perfectament amb el públic.
Igual que fa 2.000 anys, la mort no té l’última paraula perquè tot comença de nou. Ara aquests joves, nosaltres, continuem fent vida l’Evangeli amb una clau en majúscules: l’Esperança.
