Què en farem d’aquesta dona

que ha comès una maldat?

Amb prudència farisaica

ells el van acorralant,

quina traça més maligna;

Ell en torna i ells hi van.

Ell en fuig i se’ls escapa.

Porta amb Ell la veritat:

Aquell hort ple d’oliveres

que en tenia de secrets,

quina nit per repassar-hi

el ressò dels benifets

que amb el cel tantes vegades

els havien sacsejat:

Quan despunta la jornada

se’n va al Temple decidit

portant sobre la Trobada

amb el Pare i l’Esperit.

L’esperava una jornada,

una lluita i un combat:

N’esperaven els addictes

se’ls havia fet ben seus.

També els altres el volien,

camuflant un fred de peus.

Hem de fer-te una consulta

ja que mai no ens has fallat:

-Te n’adones, estirada…

al bell mig, aquí la tens,

ha comès un adulteri,

cal que fem servir les dents,

tu ja saps la Llei què ens dicta;

cal que mori, ha pecat!

I cal fer-ho amb les pedres

que trobem al Camí Ral.

El profeta això dictava

i és Moisès, carta cabal.

Què te’n sembla, digues Mestre?

(Cal deixar-lo mal parat):

I Jesús escriu a terra

com si res no hagués sentit.

Apa, afanya’t, decideix-te

i no juguis amb el dit.

I Jesús alçant la vista

se’ls mirava palplantat:

Qualsevol, un de vosaltres

pot llençar-li el primer roc,

el que estigui net de culpa.

Jo m’espero, jo no em moc,

aquí estic, no tinc cap pressa

perfilant el meu gravat:

Dibuixant, Jesús espera

el moment més oportú.

Alça el cap, volia veure’ls.

Han marxat, no hi ha ningú…

només resta commoguda

una dona del veïnat…

Jo tampoc. Jo no condemno

Jo t’absolc. No hi tornis més.

Apa, aixeca’t, torna a casa.

No et recordis del succés.

Fes arreu LA GRAN FOGUERA

D’UN AMOR DESENCALLAT!

Sebastià Codina Padrós
Vacarisses, 10/12/2024