Amb  un glop de vi de taula

de les Noces de Canà;

A Canà estaven de festa.

Era un xou el casament,

tots duraven uns vuit dies;

si eren menys, molt malament,

de gatzara i de bullici

no es podien escapar:

A la festa van anar-hi

els apòstols, convidats

amb Jesús, la seva Mare

i una colla d’amistats.

Les converses i la gresca

sempre van compaginar:

Tot anava com la seda

una festa ben normal

la gaubança d’un gran dia

de diàleg fraternal.

Fins en dates senyalades

és possible rossolar:

Quan Maria se n’adona,

diu al Fill: -NO TÉNEN VI.

No és encara la meva hora.

I per què m’ho dius a mi?

Diu Maria als qui servien:

– FÉU EL QUE ELL DISPOSARÀ:

Hi havia allà sis piques

al destí de molts afers.

Diu Jesús- OMPLIU-LES D’AIGUA.

QUE LA TASTIN ELS CUINERS.

Quan de l’aigua degustaren

tots es varen astorar:

Tots plegats van adonar-se

del que havia succeït.

Fou el dia de l’estrena

del SEGELL de l’INFINIT.

La presència del Messies

començava d’actuar:

Ningú sap res del que passa.

Es pregunta el comensal:

El millor xarop de l’àpat

el serveixen al final?

El VI NOU d’aquestes piques

dona gust de glopejar!

Els deixebles varen creure,

molta gent va fer el mateix

i els miracles començaren

a remoure’ls amb escreix

l’embranzida començada

QUE NINGÚ LA POT PARAR!

Sebastià Codina Padrós
Vacarisses, 15/10/2024