És fantàstic tornar a casa…

el més vell, és sempre nou;

No és pas sempre el nostre poble

el preuat rovell de l’ou…

Quan Jesús un jorn visita

Natzaret, un lloc joliu,

l’acompanyen els apòstols;

és dissabte, el jorn festiu.

Ell volia presentar-se

oferint-los l’enrenou:

No és…

Ens caldria vigilar-lo

si ens proposa el que hem de fer;

recordar-li que no deixa

de ser el noi de Cal Fuster,

que no acaba mai la feina,

no la plega, ni quan plou:

No és…

D’on li ve la saviesa

que ens aboca, va segur;

el missatge que proposa

no l’havia fet ningú,

qui podia mai pensar-se

la proposta d’un Món Nou?

No és…

Fa servir la Sinagoga

que és el temple dels jueus

on provoca l‘ensenyança

de les Taules dels hebreus.

Al sentir-lo s’estranyaven;

no en tenien pas mai prou:

No és…

Els del poble, bé el coneixen,

té parents per tot arreu,

i en la seva parentela

el coneixen per l’hereu

de la vella fusteria

arrambada ran del pou:

No és…

Cap al tard la gent s’esvera,

el rebutgen amb menyspreu,

empenyent-lo cap a fora,

els del poble. Ningú veu

que és l’enveja rampelluda

que empudega i els recou:

No és…

A les viles i comarques

no deixava cap repeu

els parlava i expandia

l’espignet de l’arameu;

amb la llengua, la de casa

que ens abranda i ens commou:

No és…

Recorrent pobles i viles

és un jove, un nou veí

que ningú no coneixia..

-Apa, noi! Tu, vine amb mi!

Ben senzill. Tot recomença.

No ens obliga. ELL ENS MOU…

No és…

Sebastià Codina Padrós
Vacarisses, 22/5/2024