Amb la gent d’arreu vinguda,

cel i terra cantaran;

Al·leluia, Al·leluia!

Pare Déu, que en sou de gran!

Era abans d’iniciar-se

l’ocurrència de l’ETERN,

el NO-RES l’entretenia.

Déu amb glops d’amor patern

enllesteix i posa en marxa

l’EMISFERI galopant:

Al·leluia…

Així broda l’ESCRIPTURA

pas a pas la CREACIÓ

ponderant les meravelles

amb el foc del seu pregó.

Jesús tanca l’epopeia

esbotzant l’obra gegant:

Al·leluia…

Ja ho sabem tot té l’inici

i al final, l’acabament.

El gran ordre d’un principi

deu tenir el seu Amén

No ho sé pas! És la sorpresa

la millor per l’ignorant:

Al·leluia…

Tot plegat, quan res no quedi,

no hi haurà ni teu ni meu,

començant el rebombori

de l’ETERN REGNAT DE DÉU,

aquell Regne del meu Pare

que als humans estranya tant;

Al·leluia…

El Cel Nou, la Terra Nova…

Ja sabeu tot el que hem dit

que “Morir és adormir-se

en el món. De fit a fit

despertar-se a la falda

de l’Etern que està esperant:

Al·leluia…

Ben mirat, pot ser caldria

viure més serenament

sense afany de pessigar-nos

l’espantat enteniment

arrugats per les dreceres

dels que diuen i no fan:

Al·leluia…

I els que venen al darrera

no s’encallin amb revolts,

amb les corbes, les marrades

i la por de l’anar sols…

Frec a frec del dia a dia.

Déu hi és i va al davant:

Al·leluia…

“Sol, solet! vine’m a veure…”

T’he cridat des de petit.

Quan t’apaguis, vull plorar-te…

No podré. Ja hauré fugit

per buscar la benaurança

del NOU REGNE TRIOMFANT:

Al·leluia…

Sebastià Codina Padrós
Vacarisses, 28/7/2024