El Senyor, el Déu que és Pare

cal tenir-lo ben present;

L’enrenou i el rebombori

els tenia capficats,

decidiren agrupar-se

preguntant-li tots plegats:

Com podríem esquivar-les

les angoixes de la gent?

Digues fort d’una vegada,

Joan, digues, què hem de fer?

-“Doneu roba als que no en tenen,

acolliu el foraster,

doneu teca al qui té gana,

repartiu-vos l‘aliment:

Mentre hi hagi rics i pobres,

uns amb tot i altres amb res,

hi haurà moltes baralles

que provoquen malentès.

Repartiu-vos les riqueses

feu servir l’enteniment:

Cobradors farcits d’impostos…

I a nosaltres què ens dieu?

-“No us valgueu de l’abundància

per podrir de tot el preu.

Als mancats del necessari

els estima qui els comprèn:

Els més pobres necessiten

l’acollida i el caliu

de rialles generoses.

L’agulló de la xiu-xiu,

els maltractes i amenaces

són l’avern de l’indigent:

Molts vivien l’esperança

d’un nou món baixat del cel

somiaven aventures

els creients de soca-arrel

esperaven l’arribada

d’un feliç retrobament:

Aquesta aigua amb que us batejo

significa l’Esperit

del qui va al meu darrera

extingint la negra nit

esborrant les nostres culpes

aclarint la nostra ment:

Primfilava avinenteses

i desfeia l’ambició

reprenia les venjances

perfilava un nou perdó,

l’esperó que ens entrebanca

i trepitja tanta gent:

Sebastià Codina Padrós
Vacarisses, 1/9/2024