El 7 de novembre del 2010 vam viure el fet històric de la dedicació de la basílica de la Sagrada Família. Responent a la invitació del cardenal Lluís Martínez Sistach, aleshores arquebisbe de Barcelona, el mateix papa Benet XVI va presidir la celebració.
Per al Pontífex teòleg, amant de la cultura i la Bellesa, home de diàleg i conversa intel·lectual, potenciador de l’experiència de l’Atri dels Gentils, consagrar una catedral a l’inici del segle XXI en l’Europa de la secularització devia ser un fet únic. Tant és així que tots servem en el record la seva mirada enlairant-se al bosc espiritual somiat pel geni d’Antoni Gaudí. El cardenal Lluís Martínez Sistach, quan ho recorda, sempre fa avinents aquelles paraules que aleshores li va expressar Benet XVI: “De la celebració d’aquest matí m’ha quedat un record inesborrable.”
En l’homilia, Benet XVI va destacar que en una època en què l’home pretén edificar la seva vida d’esquena a Déu, com si no tingués res a dir-li, ens mostra que Déu és la veritable mesura de l’home. Que el secret de l’autèntica originalitat rau, com deia ell, a tornar a l’origen, que és Déu.
L’escriptor portuguès Gabriel Magalhães ha dit en més d’una ocasió que el pontificat del papa Benet XVI va ser una oportunitat perduda per a Europa. Joseph Ratzinger, el Papa alemany, hauria tingut la missió de recentrar el nostre continent malmès d’espiritualitat i de valors morals i religiosos. Segons Magalhães, tenim una vella Europa obsessionada pel consumisme, el culte al cos, el gaudi a fons de cada moment, que no provoquen més que angoixa, ansietat i desfici. En aquest sentit, Benet XVI va ser una invitació a Europa a recuperar la fe amb una gran energia cultural i espiritual, donant-se les mans l’una a l’altra.
Malauradament, l’edat avançada i problemes de gran magnitud com la pederàstia o la corrupció econòmica van interrompre de forma sorprenent i precipitada el seu pontificat. L’11 de febrer del 2013 va anunciar la seva renúncia, tot un signe d’humilitat.
I, no obstant això, l’esperança és ben viva. En un article que hem publicat en el número especial del diumenge passat, el mateix Gabriel Magalhães destaca que “Ratzinger va contribuir d’una forma decisiva perquè es formés al nostre continent això que podríem dir-ne un romanent d’Europa: un ampli grup de persones que es manté fidel i actiu enmig de les dificultats més grans i que ens il·lumina i acompanya a tots. De fet, el papa Francesc no ha deixat de regar aquest gra de mostassa que Benet XVI va sembrar”.
En aquesta esperança per a Europa els catalans comptem amb el simbolisme de la basílica de la Sagrada Família, que a cavall de tres segles continua aixecant-se i enlairant-se al bell mig d’una ciutat i d’un país que ha d’aprendre a recuperar els seus fonaments.
Des de Catalunya Cristiana mostrem el nostre agraïment i reconeixement pel pontificat de Benet XVI, i preguem perquè continuï donant molts fruits. Prenguem-nos seriosament el missatge que ens va deixar en visitar Barcelona: “Demano a Déu que en aquesta terra catalana es multipliquin i es consolidin nous testimonis de santedat, que prestin al món el gran servei que l’Església pot fer i ha de fer a la humanitat: ser icona de la bellesa divina, flama ardent de caritat, perquè el món cregui en aquell que Déu ha enviat.”
