José M. Pérez Lozano en el seu llibre Dios tiene una O, ens va oferir la Gran Notícia de la història, redactada des de Betlem, en la primera Nit de Nadal del món.

Betlem, 24 de desembre (Urgent). Aquesta nit, a les dotze, en les ruïnes del món, a la falsa llum dels estels i les llunes artificials, ha nascut l’Esperança. Ningú no sap com. Una dona de nom Maria va obrir la porta dels crits humans perquè els obrers i els consellers d’Administració entressin en el Silenci de Déu. El plor dels nens s’ha tornat rialla. El cor dels contribuents ha començat a bategar. Dos homes que s’odiaven s’han donat la mà. Al·leluia! El somriure del Nen s’ha fet torró i nadala la seva llàgrima. Les autoritats han manifestat que no tenen res a manifestar. Al·leluia! D’ara en endavant, els pobres seran rics i més “milionaris de l’Amor de Déu”.

Al·leluia! Àngels sense espases es van fer arbres a mitjanit. Els duaners han confiscat nombrosos contrabans de tendresa, i a les comissaries, vagabunds embogits han cridat: “Al·leluia!” El dòlar ha baixat i l’Amor ha pujat a la borsa de Nova York.

Segons els rumors que corren amb insistència per la ciutat, l’Espai i el Temps ja tenen raó de ser. L’alcalde, amb l’Ajuntament en ple, va presidir la inhumació de l’Angoixa, que va ser trobada morta als afores de Betlem, amb el cor traspassat d’hossannes. Després, en sessió plenària, es va adoptar l’acord que l’alba, en endavant, es digui Amor.

El Nen és guapíssim. Al·leluia! La Mare el té al seu si com una Custòdia. Al·leluia! En plena nit, quan la Mare va somriure, es va fer de dia. Els astrònoms no s’ho expliquen. Encara bo. Al·leluia!