“Les noves generacions estan creixent en una societat secularitzada. Calen propostes per tal de mitigar l’analfabetisme cultural religiós de molts alumnes a casa nostra. També hi ha la necessitat de trobar un nou llenguatge espiritual que ajudi els joves a plantejar-se les grans preguntes sobre el sentit de la vida. Tenim molta feina a fer.” Són paraules de Mons. Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, que van cloure l’acte de commemoració dels trenta-cinc anys de vida de la Fundació Joan Maragall, que ha tingut lloc el dilluns 13 de gener a l’Ateneu Barcelonès.

L’esdeveniment ha comptat amb la presència dels patrons i dels presidents emèrits de la Fundació Joan Maragall durant tots aquests anys, així com de diverses autoritats eclesiàstiques i acadèmiques, com ara, Mons. Joan-Enric Vives, arquebisbe d’Urgell; Mons. Xabier Gómez, bisbe de Sant Feliu de Llobregat; el P. Manuel Gasch, abat de Montserrat; Ramon Bassas, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya; el Dr. Josep Antoni Rom, rector de la Universitat Ramon Llull, i el Dr. Joan Torra, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. La jornada ha estat amenitzada pel grup Trio Blanc i Negre, tres antics membres de l’Escolania de Montserrat que canten a cappella i ofereixen un repertori de música clàssica.

La Fundació Joan Maragall és un lloc de trobada, debat i reflexió entre cristianisme i cultura contemporània als territoris de parla catalana. La seva activitat inclou l’organització de conferències, taules rodones, seminaris, tallers de lectura… A més, edita la històrica revista Qüestions de Vida Cristiana —que es publica ininterrompudament des del 1958— i la col·lecció Quaderns, publicacions dedicades a difondre reflexions sobre grans temes culturals i fomentar el pensament crític.

Jaume Angelats, president de la Fundació Joan Maragall, ha recordat la gènesi d’aquesta institució cultural creada el 15 de desembre del 1989 gràcies a l’embranzida de personalitats d’Església com el cardenal Narcís Jubany o el prevere Antoni Matabosch. Ha posat en relleu que el número 280 de Qüestions de Vida Cristiana és un monogràfic dedicat a l’extraordinària figura i obra de Pere Lluís Font, de noranta anys, “intel·lectual catòlic de referència i una de les alma mater de la Fundació”, el qual es trobava entre el públic.

Angelats, que ha emmarcat el treball de Fundació Joan Maragall en la línia renovadora del Concili Vaticà II i del papa Francesc, ha afirmat que “l’Església té permanentment el deure d’escrutar els signes dels temps i d’interpretar-los a la llum de l’Evangeli”. Així mateix, ha destacat que la Fundació, atenta sempre a les “riques sensibilitats culturals i socials, polièdriques i creatives”, continua fidel a la seva vocació de servei d’inculturació de la fe a la cultura contemporània.

Mons. Joan Planellas, durant la seva intervenció a l’acte commemoratiu organitzat per la Fundació Joan Maragall. Foto: Agustí Codinach.

Per celebrar l’efemèride dels trenta-cinc anys, la Fundació Joan Maragall ha organitzat una taula rodona per reivindicar la importància del diàleg entre el cristianisme i la cultura contemporània en la societat plural d’avui. En el debat, moderat pel periodista Antoni Bassas, hi han participat el doctor en Filosofia Ignasi Boada, la sociòloga Mar Griera, el periodista i filòsof Joan Burdeus i la periodista cultural Anna Punsoda.

Ignasi Boada ha assenyalat que hi ha dificultats per transmetre el missatge cristià en l’actualitat: “No disposem d’un llenguatge capaç d’interpretar el fet espiritual. El cristianisme resulta incomprensible per a moltes persones, sobretot per als joves. Cal saber trobar les paraules adients.” I ha afegit: “El cristianisme és molt més que una ètica, un activisme social o una organització no governamental.”

L’enfocament de la intervenció de Mar Griera s’ha centrat en tres directrius fonamentals: la moral, la identitat i la recerca de la transcendència. “El diàleg amb el cristianisme s’ha de construir des de múltiples perspectives; sempre en plural, no pas en singular. I molt més enllà de les utopies”, ha dit.

Joan Burdeus ha comentat que “el cristianisme ha adquirit un gran protagonisme en els darrers vint anys; la visió de la fe ha canviat fins a ser, avui dia, fins i tot un factor contracultural”. El ponent s’ha mostrat optimista pel que fa al paper del cristianisme en la cultura del segle XXI.

Finalment, Anna Punsoda ha apostat per “un diàleg fèrtil entre fe i cultura”, basat en “un llenguatge espiritual compartit”. Ha estructurat el seu discurs en diverses idees: d’on venim, on som, aprofitament del llegat de què disposem, tenir paciència i la funció de les escoles en aquesta temàtica.

Durant l’acte s’ha projectat un vídeo elaborat amb motiu dels trenta-cinc anys de la Fundació Joan Maragall sobre els reptes que té el cristianisme en el context actual. Entre altres testimonis, s’hi recull l’aportació d’Antoni Matabosch, Marta Burguet, Ramon Pascual, Carles Duarte, Xavier Antich, Isona Passola, Núria Iceta, Josep Pedrals i Anna Figuera.