Dimecres 2 d’abril, l’Espai Endesa de Barcelona —edifici modernista que havia estat la sala de turbines de la Central Catalana d’Electricitat— ha acollit un any més l’entrega dels prestigiosos premis Crítica Serra d’Or, en la seva 59a edició, que reconeixen els treballs en català més destacats que del 2024, sense que s’hagin presentat a concurs. Aquests guardons no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció que atorga la revista Serra d’Or.

Enric Brazís, director d’Endesa a Catalunya, ha estat l’encarregat de donar la benvinguda a tots els assistents. “El que realment dona sentit a la nostra vida és la cultura i l’espiritualitat, la qual cosa ens omple com a persones”, ha dit.

El cap del consell de redacció de Serra d’Or, Joaquim Noguero, ha constatat que “vivim amb passió aquesta aventura” editorial. Ha reivindicat els objectius de la revista: “Volem mirar, pensar, explicar i explicar-nos amb el tempteig de cada article. Per això reclamem assaigs i no tractats. La realitat és molt complexa, però no ens ha de fer por. Al revés, ens hem d’obrir a tothom que hi aporti alguna cosa.” Davant de la pluralitat d’opinions, Noguero ha proposat “igualar les diferències, sense aigualir-les” i “parlar al lector a cau d’orella”.

Eduard Escoffet, director de la Institució de les Lletres Catalanes, ha reconegut obertament que “soc moderadament optimista” pel “moment dolç que viu en aquests moments la literatura catalana”. “Cal ser conscients —ha afirmat— dels petits tresors que es comparteixen amb el públic a tots els racons del país.” Així mateix, ha posat de relleu que des de l’organisme que dirigeix “s’intentà que la collita de l’any vinent sigui encara millor”.

El P. Manel Gasch va referir-se en el seu parlament al Mil·lenari de Montserrat. Foto: Agustí Codinach.

Aquesta edició dels premis Crítica Serra d’Or no és una altra qualsevol, ja que es concedeixen dins dels actes commemoratius del Mil·lenari de Montserrat. En el seu parlament, el P. Manel Gasch, abat de Montserrat, n’ha fet especial referència. Ha destacat que “el lema que amb motiu del Mil·lenari hem proposat a la societat —‘Resa, llegeix, treballa, regeix-te a tu mateix, en comunitat’— convida a llegir com quelcom irrenunciable. És en aquesta gran tradició que l’abadia de Montserrat continua la seva tasca cultural sostenint les seves Publicacions i promovent aquest premi Crítica Serra d’Or”.

L’abat de Montserrat ha assenyalat que al llarg dels deu segles de vida, “l’estabilitat ha estat el tret característic montserratí per excel·lència, en les seves diverses dimensions: geogràfica, cristiana, benedictina i cultural”.

L’acte ha comptat també amb la presència, entre altres personalitats, del P. Bernat Juliol, editor de la revista Serra d’Or i majordom de l’abadia de Montserrat, i de Núria Mañé, directora de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

En l’apartat de Literatura i assaig, els guardonats han estat: Julià de Jòdar, per La casa tapiada (novel·la); Susanna Rafart, per Contracant (poesia); Neus Penalba, per Fam als ulls, ciment a la boca. Una lectura de “La mort i la primavera· de Mercè Rodoreda (assaig); Jaume Capdevila “Kap”, per Shum, el dibuixant de les mans trencades (novel·la gràfica), i Eusebi Ayensa, per Poesia completa, de Konstandinos P. Kavafis (traducció).

David Jou ha rebut el premi de recerca en la secció de ciències. Foto: Agustí Codinach.

Dins de l’àmbit de Recerca, els premiats són els següents: Albert Rossich, per l’obra Del naixement del teatre modern al neoclassicisme. Segles XVI-XVIII (humanitats); David Jou i Mirabent, per Una vida en deu equacions (ciències), i Ronald Puppo, per la traducció d’Atlantis, de Jacint Verdaguer (catalanística).

A la categoria de les Arts escèniques, s’han lliurant aquests reconeixements: Jordi Oriol al millor creador teatral; Tots ocells, de Wajdi Mouawad i dirigit per Oriol Broggi, a l’espectacle de teatre; Inés Boza a la trajectòria en les arts escèniques i Albert Arribas, per Centaure Produccions, a la millor aportació a l’escena contemporània teòrica.

Dins de l’apartat de Literatura infantil i juvenil, els guardonats són: Finestres, amb text de Dani Espresate Romero i il·lustracions de Marta Comín (infantil); La veritable història de la flora pomerània, amb text d’Anna Vilar i il·lustracions de Jordi Vila Delclòs (juvenil); 72 dies i un vestit. La volta al món de Nellie Bly, amb text de Pep Molist i il·lustracions d’Ina Hristova (coneixements), i la trilogia Noceà, de Ricard Efa (còmic).

La majoria d’autors i il·lustradors han volgut destacar, en les seves breus intervencions, que el dia del lliurament dels premis Crítica Serra d’Or (2 d’abril) coincidia amb el Dia Internacional de la Literatura Infantil i Juvenil, establert com a homenatge al naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen.