Fa més d’una dècada que a Cabo Delgado, província del nord de Moçambic, no es respira pau, però el conflicte actual es va fer visible cap al 2017.
Mons. Alberto Vera, bisbe de Nacala, fa anys que acull a la diòcesi persones que fugen de la violència d’un conflicte l’origen del qual ningú no té clar. “El conflicte de Cabo Delgado es podria considerar la guerra sense rostre. Uns diuen que té un rerefons religiós, la qual cosa és falsa; d’altres que és per la riquesa de la zona i d’altres que és una guerra ètnica”, diu el prelat.
Segons Mons. Vera, la pobresa extrema de la població de la zona, molt abandonada per l’Estat, és probablement un dels motius que alimenta un conflicte cada cop més violent i cruel.
Per a la Comissió Episcopal de Justícia i Pau de Moçambic, en una declaració de l’abril, el conflicte rau en una revolta popular contra els abusos de poder i la manca d’expectatives de millora de la vida de la població. Una segona causa, més econòmica, vincula la guerra al descobriment de gas natural i a l’explotació de riqueses i, paral·lelament, als negocis il·legals de tràfic de drogues i diferents tipus de tràfic il·lícit. I una tercera causa, segons el comunicat eclesial, seria l’eclosió d’una revolta jihadista islàmica protagonitzada per moçambiquesos radicalitzats a l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Qatar i altres països d’Àfrica
.
Justícia i Pau assenyala que el conflicte accentua “els nivells de pobresa i eclipsa el somni del desenvolupament. (…) A Cabo Delgado són les persones innocents les que moren o resulten ferides i abusades”. Aquestes persones, majoritàriament dones i nens, es veuen “empesos cap a un precipici de por i d’inseguretat”.
Fins al moment ja són gairebé 700.000 les persones que han fugit deixant-ho tot enrere per buscar pau i estabilitat. D’aquesta xifra, unes 70.000 han trobat refugi a la província de Nampula, en centres de desplaçats o en llars de familiars. Mons. Vera explica les dificultats que han d’afrontar: “Hi ha una necessitat urgent d’atenció en salut i alimentació.”
Els nens i els adolescents són els més perjudicats. La diòcesi ajuda les famílies amb aliments i busquen plaça a les escoles públiques per als nens. Per a les dones s’ha posat en marxa projectes de generació d’ingressos a través de la costura.
Els traumes estan deixant una empremta profunda entre els desplaçats, sobretot els més petits. “Per això”, explica Mons. Vera, “tenim un equip d’Amics dels Nens, que atén i dona suport psicosocial als desplaçats”. A Nacala, 500 nens reben aquesta atenció en grups petits, “cosa que els ajuda a alliberar-se dels traumes viscuts als seus pobles i durant el camí; traumes que van des de la violència fins a l’assassinat”.
Mans Unides col·labora en el projecte d’alimentació per a gairebé 1.000 famílies i en el treball de suport a nens, nenes i adolescents.
