La religiosa teresiana Maria Victòria Molins ha mort als 88 anys la nit del 19 de febrer, a casa seva, acompanyada de la seva comunitat després que no hagi pogut superar la darrera crisi cardíaca. “Li ha fallat el cor. S’esperava perquè ha estat el que més ha regalat, el seu cor. Per a tots ha estat un regal immens”, ha manifestat mossèn Peio Sánchez, rector de Santa Anna, en fer pública la notícia.
La vetlla és dijous 20 a partir de les 16h al Tanatori de Les Corts i la missa funeral, divendres 21 a les 12h oficiada per mossèn Peio Sánchez. El dilluns 24 la parròquia de Santa Anna acollirà una celebració de comiat a les 19h.
La Viqui sempre explicava que la seva mestra de tendresa va ser la filla de la caritat sor Genoveva Masip i que es considerava una monja de carrer. D’ella, també va prendre’n el testimoni de visitar els interns a les presons. Durant vint anys va escriure setmanalment la columna Finestra oberta a Catalunya Cristiana i més recentment continuava col·laborant-hi a la secció Església en sortida.
El 2017 va crear amb mossèn Peio Sánchez i mossèn Xavier Morlans “L’Hospital de Campanya de Santa Anna” en aquesta parròquia atenent els marginats i creant al llarg dels anys diferents projectes a favor dels més desfavorits. Per donar continuïtat al seu llegat, el novembre del 2023 es va instituir la Fundació Viqui Molins, una entitat cridada a fer perviure la gran tasca social de la religiosa teresiana a favor dels més necessitats.
De Ganduxer al Raval
Viqui Molins va néixer al si d’una família benestant del barri de la Bonanova de Barcelona el 28 de març del 1936. Sempre li agradava recordar que va venir al món en la mateixa data en què va néixer santa Teresa de Jesús, però uns quants segles després.
Educada al Col·legi de les Teresianes, als 19 anys va entrar a la Companyia de Santa Teresa de Jesús, fundada pel tortosí sant Enric d’Ossó. Quan va acabar el noviciat, va cursar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Durant anys es va dedicar a l’ensenyament en diferents escoles de la seva congregació, a València, Madrid i Barcelona. L’any 1982 va ser nomenada directora d’Edicions STJ, a la capital catalana. Ha estat també crítica de llibres i de pel·lícules, i ha escrit més de 60 llibres, la majoria de temes educatius, socials o sobre l’espiritualitat de santa Teresa.
Des del 1985, i fruit dels seus viatges a Amèrica Llatina i Àfrica, va sentir una crida especial a viure al costat dels més pobres i marginats. Des d’aleshores, va compaginar el treball editorial amb la seva entrega als marginats al barri del Raval de Barcelona (on vivia des del 1995). Precisament, es va dedicar plenament a aquesta tasca des que es va jubilar laboralment.
Així ho explicava ella: “Després de tornar d’una experiència a Nicaragua, vaig demanar als superiors de la meva congregació un canvi de vida i de lloc –de Ganduxer al Raval-, de la vida als col·legis o a l’Editorial STJ, que jo dirigia, a la inserció entre la gent més marginada en aquell moment.”
Ha estat coneguda mediàticament a través de la pel·lícula Camino, dirigida per Javier Fesser, basada en el seu llibre “Alexia, historia de amor y dolor de una adolescente” (1987).
El 6 de febrer del 2015 “com un reconeixement a la seva trajectòria professional i personal en el món de l’educació i la religió”, fou investida doctora honoris causa per la Universitat Ramon Llull a proposta de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Amb aquest reconeixement Molins es va convertir en la segona dona doctora honoris causa proposada per la FESTS Pere Tarrés-URL.
Aquell mateix any li van donar la Creu de Sant Jordi, “un dels màxims reconeixements de la Generalitat de Catalunya que distingeix persones o entitats que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a la societat catalana”. El 16 de juliol del 2015 va ser la pregonera de la Festa Major del Raval, el seu barri. El mateix any va ser guardonada amb el 32è Premi Internacional Alfonso Comín pel seu compromís amb les persones més desfavorides i excloses.
Maria Victòria Molins ha viscut els últims anys de vida, dins el seu compromís social, col·laborant amb l’Hospital de Campanya de Santa Anna. Des d’aleshores, ha acompanyat moltes persones desesperades i sense llar, alhora que ha desgastat fins i tot la seva salut física acollint i oferint acompanyament als qui necessitaven ajuda d’emergència i s’acostaven a aquest espai.
El juliol del 2022 la comunitat teresiana al carrer de la Cera del Raval, amb una història de 26 anys, deia adeu per motius d’edat avançada i de manca de noves vocacions religioses que n’agafessin el relleu.
“En aquest moment, els superiors no troben el relleu necessari i han hagut de prendre una decisió”, explicava la Viqui en un article a Catalunya Cristiana. “Per sort el nostre pis passarà a formar part dels “pisos d’oportunitat” de Missatgers de la Pau Catalunya que pertanyen a l’Hospital de Campanya de Santa Anna, on estem molt compromeses. I dues de nosaltres, des de la nova residència a la barriada de Gràcia, podrem continuar treballant-hi.”
