A les sis de la matinada del dijous 16 de maig ha mort sor Montserrat Casas, abadessa del monestir de Santa Maria de Pedralbes, als 90 anys. Tal com han informat les clarisses del monestir, el funeral serà dissabte 18 a les 10.30 h.
Montserrat Casas Soldevila va néixer el 28 de juny del 1933 a Alella. Va ingressar al monestir l’any 1955 i va fer el noviciat el 1956; la professió temporal el 1957 i la solemne el 1960. Era abadessa de Pedralbes des de l’octubre del 2013.
“Voldria destacar la seva estimació per la litúrgia“, ha manifestat la Gna. Clara Fernández, presidenta de la Federació de Clarisses de Catalunya i membre de la Fraternitat de Santa Clara de Vilobí d’Onyar. “També la seva gran amabilitat, era molt esplèndida en l’acollida i la cura de les persones.”
Un altre aspecte molt important que ha volgut destacar la Gna. Clara, en nom de totes les clarisses que van conèixer i tractar Montserrat Casas, ha estat “el gran respecte que sempre va mostrar davant les diferències de pensament, perquè no totes le comunitats pensem igual. Tot i que totes som filles de santa Clara sempre hi ha diferències, com en qualsevol família, i ella no en va fer mai un problema. En allò que coincidim totes és en el fet que era una persona molt honesta en la seva vida i manera de fer, estava enamorada de la seva vida fraterna, de la seva vocació de clarissa, i enamorada de tot el que representa el monestir de Pedralbes. Fins a l’últim moment va cercar la manera que aquest patrimoni quedés a resguard i protegit.”
CLARA FERNÁNDEZ
“Fins a l’últim moment va cercar la manera que aquest patrimoni quedés a resguard i protegit”
En un reportatge publicat a Catalunya Cristiana el 30 de novembre del 2014, l’abadessa es lamentava de la reducció de la comunitat. Quan va entrar al monestir eren un total de 50 germanes; ara, amb la pèrdua de l’abadessa, en són només 6.
L’any 1983 la comunitat va cedir l’antic monestir a l’Ajuntament de Barcelona perquè el mantingués, en tingués cura i l’obrís a la ciutat. Des de llavors, les clarisses viuen en un convent construït en l’espai de l’antic hort, des d’on prossegueixen amb la seva vida contemplativa de pregària seguint el carisma de santa Clara d’Assís.
Elisenda de Montcada Pinós
El monestir de Santa Maria de Pedralbes, construït al segle XIV, va ser un projecte personal d’Elisenda de Montcada Pinós. Havia estat la tercera esposa del rei Jaume II, l’única que no provenia de la reialesa, no havia tingut fills i, per tant, sabia que el seu lloc, un cop vídua, no era precisament el de la cort, tot i que tenia el suport dels fi lls del rei i també es va saber agençar la protecció del Consell de Cent.
Per això, seguint l’exemple d’altres reines, va fundar el reial monestir de Santa Maria de Pedralbes als terrenys que ocupava un antic mas apartat del brogit de la ciutat emmurallada.
La reina hi va destinar tota la seva riquesa personal i va veure acomplert el seu desig. Un cop vídua, va viure els darrers anys en un palauet adjacent que, en morir, va ser enderrocat. I tal com tenia previst, va ser enterrada en un panteó reial que comunica tant amb l’església com amb el claustre. Encara un darrer
desig d’Elisenda de Montcada s’ha fet realitat al llarg dels anys: les monges sempre han resat per la seva ànima. Però la reina va ser només la primera d’un reguitzell de dones que al llarg de la història han deixat la seva empremta i han situat el monestir en el panorama cultural europeu.
