Per entendre l’odi dels palestins cap a Israel, cal considerar diversos elements interns i externs. Com a causes externes, s’han d’esmentar la proliferació constant d’assentaments il·legals a Cisjordània, l’enorme pressió que pateixen els palestins que viuen als voltants, les infinites dificultats de moviments que tenen, les provocacions recents de l’extrema dreta israeliana a l’esplanada de les mesquites, i el pla de la progressiva compra d’edificis palestins per part d’israelians de Jerusalem per anar-los expulsant de la ciutat.
En canvi, també hem d’assenyalar una sèrie de causes internes: una pobresa de la població palestina (equivalent a la d’altres països del Pròxim Orient) accentuada per un govern de l’Autoritat Palestina corrupte i autocràtic incapaç d’oferir benestar econòmic, una política de màxims respecte de les seves reclamacions a Israel que paralitza tot progrés, i un creixement exponencial dels sermons religiosos incendiaris contra Israel i els jueus.
Però, per què Hamas ha comès aquest atemptat tan atroç? El llançament de míssils des de Gaza de fa dos anys no va aconseguir els objectius estratègics. La resposta d’Israel va ser dura, però no prou per aixecar el món àrab contra Israel. Necessitava ser molt més cruel per incitar a la rebel·lió els musulmans amb la resposta previsible d’un govern d’extrema dreta al poder. Els vídeos d’èpica militar preparats per Hamas indiquen, a més, un perillós acostament cap a tàctiques de propaganda d’Al-Qaeda i d’Estat Islàmic destinada a la població musulmana internacional. Podem veure una nova onada d’atemptats terroristes.
I per què ara? Primer, per commemorar els 50 anys de la guerra del Yom Kippur, on Egipte va sorprendre Israel conquerint el Sinaí. I segon, i sobretot, per evitar que Israel signi acords de pau amb l’Aràbia Saudita. Fa un parell de setmanes, el príncep Mohammad Ben Salman va assegurar que les negociacions estaven molt avançades. Aquest país volia ara sumar-se als Acords d’Abraham ja signats pels Emirats, Bahrain, el Sudan i el Marroc. Aquests acords suposarien per a Israel un reconeixement a canvi d’oferir ajuda militar, permís per a la utilització del programa espia Pegasus, i sobretot permetre la instal·lació d’energia nuclear civil. L’Autoritat Nacional Palestina, per part seva, condicionava l’acord a poder governar moltes de les àmplies zones ocupades.
Hamas, a Gaza, en competència amb l’ANP de Cisjordània, necessitava, doncs, evitar una medalla del seu oponent.
