Aquesta és la vuitena solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè que el cardenal Joan Josep Omella viu com a arquebisbe de Barcelona. Amb la celebració de la patrona de la ciutat, de l’arquebisbat i de la província eclesiàstica, arrenca un nou curs amb reptes circumstancials, com la configuració del nou mapa pastoral, i d’altres de sempre vigents, com la necessitat de crear una cultura vocacional. El cardenal Omella és arquebisbe de Barcelona, president de la Conferència Episcopal Espanyola i president de la Fundació Missatge Humà i Cristià, propietària de Ràdio Estel i Catalunya Cristiana.
Amb la celebració de la Mare de Déu de la Mercè comencem un nou curs a Barcelona. Com afronta aquest novè any com a arquebisbe de Barcelona?
Sempre hem de començar un nou curs amb il·lusió i esperança. Tenim molts reptes davant nostre que ens esperonen a continuar treballant. En aquest sentit, el Pla Pastoral ens anima a l’anunci explícit de Jesucrist, la sinodalitat, la fraternitat, la pastoral familiar i de joventut… Veig que els capellans, els agents de pastoral, els laics, els matrimonis, s’estan comprometent cada vegada més, cosa que m’omple d’esperança i d’il·lusió. Per això confio aquest nou curs a les mans de la Mare de Déu de la Mercè, la nostra patrona, perquè ens ajudi a fer una bona feina.
“Els capellans, els agents de pastoral, els laics, els matrimonis, s’estan comprometent cada vegada més, cosa que m’omple d’esperança i d’il·lusió”
La festa major serà presidida pel nou alcalde, Jaume Collboni, que participarà a la missa de la Mercè. Quina valoració en fa?
La devoció a la Mare de Déu de la Mercè creix cada dia, gràcies en bona part als religiosos mercedaris que se n’ocupen pastoralment. Els fidels posen en mans de la Mare de Déu les coses que els preocupen, les alegries i les tristeses, els seus projectes. El dia de la Mercè els barcelonins estan abocats amb la Mare de Déu, també l’Ajuntament com a representant de tota la ciutat. Jaume Collboni ha vingut cada any com a regidor i tinent d’alcalde, i ara ho farà com a alcalde. Li agraeixo molt que vingui en representació de tota la ciutat. Aquesta presència és bona.
La diòcesi de Barcelona es prepara per al congrés Inspira, els dies 17 i 18 de novembre. Quin és l’objectiu i missió? Com veu l’acció evangelitzadora a la diòcesi?
Sempre diem que Europa i de manera més significativa en el nostre entorn immediat, Barcelona, és un món molt secularitzat, on la presència de Déu no és tan evident i trobem molta indiferència. Les famílies no poden o no saben transmetre la fe fàcilment, ni tampoc les escoles o la universitat. Es va perdent la formació religiosa, que són les arrels de la nostra fe i de la nostra història. Aquesta secularització ens és una interpel·lació als creients, perquè ens convida a proclamar i presentar amb joia, esperança i comunió aquest tresor que és el missatge de Jesús. El congrés va en aquesta direcció: com donar entusiasme als creients per tal de ser apòstols i missioners, i portar aquest missatge al món d’avui.
“La secularització ens és una interpel·lació als creients, perquè ens convida a proclamar i presentar amb joia, esperança i comunió aquest tresor que és el missatge de Jesús”
L’arquebisbat de Barcelona ha posat en marxa un nou mapa pastoral amb l’aplicació de les unitats pastorals i la col·laboració activa dels laics amb els ministres ordenats. Com avança?
És una reestructuració de servei a la gent. Veient que avui dia hi ha menys preveres per fer el servei directe a les parròquies, volem reestructurar l’àmbit parroquial en Unitats Pastorals, amb una parròquia de referència i les altres com a llocs de culte. És una bona reestructuració que s’està fent arreu del món i que hem de mirar en positiu. No tanquem cap parròquia, el que fem és crear una comunió entre les parròquies perquè s’ajudin les unes a les altres. Ho estem aplicant a poc a poc. Hi ha unitats pastorals que ja funcionen així de forma experimental durant tres anys. Un cop consolidades, en farem el decret de nomenament.
“No tanquem cap parròquia, el que fem és crear una comunió entre les parròquies perquè s’ajudin les unes a les altres”
Els Seminaris han vist minvada l’entrada de noves vocacions aquest curs. Què cal fer per revertir aquest buidament vocacional? Què falta en la transmissió de la fe i en les famílies i comunitats perquè hi hagi més vocacions?
Ha minvat el Seminari, com també minven les escoles. La minva demogràfica és un problema social i, per això, tenim el repte d’ajudar les famílies perquè puguin tenir fills i cuidar-los. Dit això, hem fet una reunió amb els capellans que tenen aquesta preocupació per veure què podem fer per incentivar la proposta vocacional entre els joves. El primer que hem de fer és que totes les parròquies, les famílies i els cristians en general preguin al Senyor d’una manera regular per les vocacions. Tenim el dijous sacerdotal però podem fer més. En segon lloc, hem de fer de tota la diòcesi un àmbit de cultura vocacional, és a dir, sensibilitzar més sobre aquesta qüestió en la predicació, al Full Dominical, Catalunya Cristiana i Ràdio Estel. I en tercer lloc, hem d’afavorir que les famílies plantegin als seus fills la vocació sacerdotal. Hem de transmetre que la felicitat no consisteix a tenir diners sinó en el servei als altres. I una manera de servir la comunitat és el ministeri pastoral.
“La minva demogràfica és un problema social i, per això, tenim el repte d’ajudar les famílies perquè puguin tenir fills i cuidar-los”
Mons. Sergi Gordo ha començat nova etapa com a bisbe titular de Tortosa. Què significa aquest nomenament en clau de comunió interdiocesana?
Els bisbes, com els preveres, estem a disposició del qui mana, en aquest cas el Papa en nom de Jesucrist. La feina que ha fet Sergi Gordo a Barcelona ha estat un aprenentatge per ser un bon pastor i per poder ser responsable d’una diòcesi germana com és la de Tortosa. La vinculació que té amb els bisbes de Barcelona i la resta de bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense l’ajudarà a viure aquesta nova responsabilitat amb comunió, que és la millor manera de treballar com a pastors, sempre en comunió amb els altres. En comunió podem fer una tasca evangelitzadora més completa.
Fa un any i mig que va morir el bisbe Francesc Pardo i a Girona encara estan sense bisbe. Quin missatge voldria enviar als diocesans de Girona?
Que no perdin l’esperança, tot està en marxa, el que passa és que de vegades no va tan ràpid com ens agradaria. Roma no s’ha oblidat que Girona està sense bisbe. El Sant Pare ho té damunt la taula i vol nomenar el més aviat possible un bisbe. Dit això, cal destacar que tenen un bon administrador que fa molt bé la seva tasca i uns preveres que estan treballant units. No podem oblidar que hi ha hagut diòcesis que han tardat més. Jo vaig ser administrador apostòlic d’Osca i Jaca durant dos anys i mig.
“Roma no s’ha oblidat que Girona està sense bisbe, el Sant Pare ho té damunt la taula”
Altres diòcesis de Catalunya estan pendents de relleu ara o en els propers anys. Per tant, canviarà la fesomia dels nostres pastors. Quins reptes de present i futur de les nostres diòcesis hauran d’afrontar els propers pastors?
Certament hi haurà un relleu en pocs anys perquè som uns quants els que estem, com el iogurt, caducats. Amb la renúncia presentada però encara no l’ha acceptat el Papa. Un repte és el de la gran secularització, per tant, com anunciar explícitament Jesucrist avui dia. En segon lloc, cal preparar el futur, cosa que s’ha de fer els joves. La joventut necessita missatges d’esperança que no troben en la societat. En aquest sentit, l’Església té alguna cosa a aportar perquè el missatge de Jesús sempre és d’esperança i de comunió, no de desesperança. I l’altre repte que tenim és la família, que és la cel·lula bàsica de la societat, i necessita el suport de l’Església i el conjunt de la societat i de les institucions. La família és el futur de la societat. Si la família es destrueix es destrueix la societat.
L’Església espanyola ha fet un gran treball per prevenir els abusos sexuals i de poder. Què podem esperar en el futur pròxim? La societat és prou conscient d’una realitat que afecta 1 de cada 5 infants a Europa?
Hem d’estar entristits i escandalitzats per tots els abusos que ha comès l’Església. Hem de demanar perdó i acompanyar les víctimes, que són l’objectiu més important. També hem d’ajudar l’abusador perquè no torni abusar i pugui demana perdó. La reconciliació sempre és bona. Dit això, des que hem pres consciència de la gravetat dels abusos sexuals, se n’estan produint molts menys en l’àmbit eclesiàstic. En canvi, la societat encara no ha pres del tot consciència del problema, especialment quan s’esdevé dins de les famílies. En aquest sentit, els protocols que ha creat l’Església i que hem presentat al Defensor del Poble poden ajudar moltíssim en la prevenció.
Les crisis s’encavalquen: crisi financera, covid, inflació… L’Església, a través de Càritas i altres projectes socials, dona una gran resposta a les necessitats de les persones més vulnerables. Quins nous projectes calen?
Cal agrair l’acció de Càritas i de tantes parròquies i organitzacions religioses que treballen per ajudar les víctimes de la crisi econòmica i social. Hem de donar gràcies pel treball que fan i destacar el suport que els ofereix la societat en forma de donatius i de voluntariat. Pel que fa a les necessitats socials, jo destacaria els joves que no tenen il·lusió ni possibilitat de tirar endavant. També tot el món de la immigració i les persones que es troben al carrer. En aquest sentit, voldria destacar la tasca de la parròquia de Santa Anna de Barcelona. Hem de continuar en aquesta línia. Una altra preocupació molt forta és la soledat de les persones grans, així com les malalties mentals, molt unides a la nostra societat individualista i materialista.
Aquest octubre se celebra l’Assemblea General del Sínode sobre la Sinodalitat, en la qual vostè participa. Què podem esperar d’aquesta nova fase del Sínode?
Esperem fer de la nostra societat una societat de comunió. Les persones vivim molt aïllades actualment, amb poca comunicació, i l’Església de vegades també cau en aquest mateix pecat. Cal viure en comunió per anunciar l’evangeli. És una etapa de nova evangelització. La gent té fam i set de l’aigua fresca de l’Evangeli. Per això, el papa Francesc parla de comunió, missió i participació.
El papa Francesc ha visitat recentment Mongòlia, país asiàtic amb una presència catòlica molt minoritària. Com valora els viatges papals en països de frontera i la seva activitat política i de mediació?
El Papa ens dona un exemple impressionant. Nosaltres valorem tot el que és riquesa, poder, joventut, grandesa, mentre que el Papa es fixa en els pobres i els petits. Nosaltres mirem més la línia de pujar, d’escalar, mentre que el Papa, seguint el moviment de Jesucrist, ens convida a rebaixar-nos. Mongòlia, a més, és un lloc estratègic entre Rússia i la Xina, dues potències mundials molt importants. En aquest sentit, el Papa transmet un missatge de ser constructors de pau enmig del món.
El proper 3 de març farà 4 anys com a president de la Conferència Episcopal Espanyola. Com valora el seu mandat?
Jo no esperava ser elegit president. És un servei que em van demanar i, a més, en un moment complicat, com va ser l’inici de la pandèmia. He fet el que he pogut, sempre molt en comunió amb el comitè executiu i la comissió permanent. Hem continuat la feina feta, posant l’accent en la prevenció dels abusos sexuals i en l’evangelització en un món que està canviant. Al document El Dios fiel mantiene su alianza descrivim la situació social i política d’Espanya, la fidelitat del Senyor i com cadascun de nosaltres ens hi podem comprometre. Hem de treballar pel bé comú cadascú amb les seves forces, capacitats i propostes.
“Catalunya Cristiana és un mitjà que ajuda a la reflexió, a conèixer el pensament i el treball de l’Església a Catalunya”
Què li sembla el nou disseny de Catalunya Cristiana?
Em sembla maco. Catalunya Cristiana és un mitjà que ajuda a la reflexió, a conèixer el pensament i el treball de l’Església a Catalunya. Jo demanaria a tota la gent que es mirés amb carinyo aquesta nova proposta que fan de presentació, més dinàmica i actual, i que en fessin propaganda a la parròquia. No tots els dies ens agradarà el que s’hi publica, però ens pot ajudar en la nostra vida cristiana. Així com llegim els diaris, els whatsapps o twitter, també podem llegir Catalunya Cristiana, que treballa a favor de la veritat i anima a viure en comunió i a evangelitzar el món d’avui. D’altra banda, el paper, a diferència d’altres formats, sabem que perdura en el temps.
