Fa uns dies em vaig trobar un dels meus “ex”. Així acostumo a anomenar interiorment tots aquells a qui he tingut la sort d’acompanyar en diferents moments de la vida, i en situacions de les quals de vegades han pogut sortir i de vegades, no…

Em refereixo a aquells amics als quals vaig acompanyar en moment difícils de la seva addicció o darrere les reixes d’un centre penitenciari complint condemna. Ara tinc la sort de veure’ls lliures. D’altres, els he perdut de vista perquè la seva llibertat —el do més gran i el més perillós— els ha allunyat de mi i del meu entorn. Pensant en un d’aquests vaig investigar entre els seus amics i coneguts on podia trobar-lo, i em vaig assabentar que tornava a ser a la presó. Es tracta d’una d’aquestes persones a les quals la vida ha portat per camins difícils i als quals jo mai no m’atreviria a judicar en les seves actuacions sovint conflictives, quan no delictives.

Per això ara gaudeixo tant amb els nois dels “Pisos d’oportunitats” del nostre Hospital de Campanya de Santa Anna. Joves que veig créixer en formació, preparant-se per a la seva autonomia, convençuts que val la pena tot el que es faci pel seu futur. Dono gràcies a Déu per la iniciativa de la Fundació Viqui Molins, dedicada a la formació d’aquests nois que han hagut de deixar la seva terra cercant una vida millor i que han tingut la sort de trobar aquesta oportunitat.

Vull agrair a tots els que d’alguna manera ajuden la Fundació donant no el peix, sinó la canya per pescar. Si la beneficència és necessària, ho és com un “mal menor”, però l’autèntica ajuda és la de donar les eines per sortir de la pobresa (donatius Fundació Viqui Molins IBAN ES 54 2100 0835 1302 0133 0867).