El símbol és un dels elements mediadors que les tradicions han desenvolupat i recreat, com a revelació de l’Absolut i com a element que identifica la comunitat.

A Escoles FEDAC, fa sis anys ens vam plantejar la renovació de la iconografia. Les nostres aules encara eren presidides per un Crist clavat a la creu. El missatge que aquesta imatge provocava en els infants, molts d’ells provinents de famílies agnòstiques o de diferents tradicions religioses, era el d’un home executat i no el d’un Jesús autèntic i alliberador.

El símbol que vam triar recorda la imatge de la creu, sent un símbol de vida, el d’una persona que, per un compromís ètic, d’alliberament de la persona i obert al misteri d’un Déu Pare de tots, va viure plenament per als altres inaugurant la possibilitat d’un món nou. Una persona que va creure plenament en l’ésser humà.

La trobem a les aules, a partir de 3r de Primària, en una predisposició dinàmica, en moviment, una persona amb els braços oberts per acollir tothom. És feta a mà, de fusta de faig de cultiu ecològic. La seva figura podria ser tant d’una dona com d’un home. Aquest símbol se situa en el Racó de la Bona Notícia, a l’abast dels alumnes. Un racó de l’aula que estimula la contemplació de la vida des de la confiança que tot ésser humà pot ser bona notícia per als altres. Iniciem així un procés d’identificació del símbol amb la Bona Notícia de Jesús.

Des d’Infantil a 2n de Primària, la iconografia present a l’aula és la Mare de Déu. També en fusta de faig, tractat i cuidat naturalment. És la silueta d’una persona abraçant un nen. Cap d’ells dos té rostre, fet que dona peu que els infants identifiquin la imatge de tendresa amb la relació que mantenen amb les seves mares, pares, avis. També és present en el Racó de la Bona Notícia de l’aula. Els nens s’apropen a ella, l’abracen, la manipulen… Les bones notícies d’aquests petits infants són a mode d’ofrena: dibuixos, pedres, pinyes, que recorden un moment especial per a ells.