“Quan algú encén una llàntia, no la tapa amb un gerro o la posa sota el llit, sinó que la col·loca en el portallànties perquè els qui entren en vegin la claror.” Aquestes paraules de Lluc (8,16) poden ressonar molt bé en les nostres escoles: la identitat cristiana ha de ser al cor dels nostres centres i no l’hem d’amagar, perquè és una crida a l’amor i a la plenitud.

Vivim en una societat accelerada, que premia la immediatesa i el soroll, que promou l’individualisme i el consumisme, on domina la “cultura del bandejament”, com diu el papa Francesc. Hi ha un neguit vital entre molts dels nostres infants i joves que sovint deriva en problemes de salut mental. Davant d’això hem de saber comunicar bé a les famílies que les nostres escoles no només ofereixen una proposta educativa de qualitat en coneixements i competències, sinó també una proposta integral basada en els valors de l’Evangeli orientada al bé de la persona i de la comunitat on viu.

És cert que no és fàcil transmetre la nostra identitat en una societat secularitzada com la nostra o amb tants prejudicis envers el fet religiós i confessional, però és més urgent que mai donar testimoni d’allò que hem vist i sentit. Cultivar l’esperança davant dels desastres (guerres, canvi climàtic, etc.), fer reflexionar sobre el sentit de la vida, proposar virtuts per vèncer els mals del món. Oferir la proposta de vida de Jesucrist que allibera, transforma i dona sentit.

Com deia l’arquebisbe Joan Planellas, no podem imposar ni posposar la nostra identitat, però sí que l’hem de proposar. Proposar-la i viure-la en diàleg i amb cura per tots els membres de les comunitats educatives. Lluís Duch ens alertava que “Déu no pot ser un estrany a casa nostra”. L’hem de viure i la nostra aproximació a l’alumne, a les famílies, als companys l’ha de reflectir.

Esperem que aquest curs estigui ple d’aquest testimoni i que el procés de reflexió estratègica que hem fet ens ajudi a avançar decididament en aquest camí. Que tinguem un bon curs!