La Sacrosanctum concilium, en el n. 125 manifestava: “Que es mantingui fermament la pràctica d’exposar a les esglésies imatges sagrades a la veneració dels fidels; que es faci, però, amb moderació en el nombre i que entre elles hi hagi un ordre, per tal que no causin estranyesa al poble cristià ni afavoreixin una devoció menys ortodoxa.”

Seguint el fil, seria bo de no recarregar les esglésies amb moltes imatges. Sí que hi ha d’haver una imatge central de Crist, una de la Mare de Déu, i una altra del sant o santa titular de l’església. Després, les imatges de més devoció dels fidels d’aquella església o d’una família religiosa concreta, sense sobrepassar-se en nombre. També cal tenir en compte la qualitat artística de les imatges, ja que aquestes han de servir per elevar l’esperit i alimentar les actituds de fe dels fidels.

En un document de la Comissió Episcopal Espanyola de Litúrgia sobre la pietat popular trobem: “La pietat popular pot descriure’s com la manera peculiar que té el poble de viure i d’expressar la seva relació amb Déu, amb la Santíssima Verge i amb els sants.” D’aquí, en podem deduir que la devoció per mitjà de les imatges és un punt fort de pietat popular.

Podem veure les imatges, d’alguna manera, com a mediadores d’una presència, i això ens porta a una proximitat amb qui hi està representat. Per exemple, la imatge de la Verge Maria o d’un sant o santa ens convida a sentir-los més propers. També les imatges ens ajuden a la contemplació i a la pregària meditativa; tenen un llenguatge propi, visual i simbòlic, que ens conviden a una actitud personal de resposta davant la persona representada en la imatge, i ens acosten al transcendent.

Així doncs, a tots els fidels, una bella imatge, sobretot de Crist a la Creu o de la seva Mare, ens pot elevar a l’esfera de la fe, i fer que sentim més propera la seva presència a la nostra vida.

Sobre els artistes d’obres d’art sacre —en el nostre cas ho referim als autors de les imatges— diu l’anteriorment esmentada Sacrosanctum concilium: “Els artistes que, conduïts pel seu enginy, desitgin glorificar Déu en la santa Església, recordin sempre que el seu treball és una certa imitació sagrada de Déu Creador i que les seves obres estan destinades al culte catòlic, a l’edificació dels fidels i a la seva instrucció religiosa” (n. 127).